Al final, Maite Arqué no s’ha menjat els torrons
Si haguéssim de resumir aquest any en una sola notícia, sens dubte seria el canvi a l’alcaldia de Badalona. Des de les eleccions municipals al maig de 2007, quan Maite Arqué va ser reescollida alcaldessa de la ciutat, ja es dubtava que es mengés els torrons d’aquell any. I se’ls va menjar. Ara bé, durant aquest 2008 sí que s’ha fet realitat aquella dita castellana que diu que “cuando el río suena, agua trae” i el 8 d’abril Badalona tenia un nou alcalde, el socialista Jordi Serra. Com es diu popularment, doncs, la Maite no s’ha menjat els torrons aquest 2008.
Potser perquè la comunitat xinesa és molt arrelada a la ciutat, se’ns va vendre el “cuentu” que Arqué marxava per començar una nova etapa al Senat, però tot fa pensar que el PSC el que vol és assegurar-se que a les properes eleccions municipals de 2011 es puguin menjar els torrons des del govern de la ciutat després dels pèssims resultats que els han deixat amb 9 regidors a l’Ajuntament.
El nou alcalde, Jordi Serra, iniciava la seva feina havent de combatre el fantasma de la popularitat de ‘la Maite’. A Badalona no es fan baròmetres habitualment, el que fa impossible saber si tots els ciutadans ja són coneixedors, 8 mesos després, del canvi a l’alcaldia o si encara busquen la Maite per comentar-li que el seu carrer és brut. Potser per això, el nou alcalde de la ciutat no s’ha estat de passejar-se amunt i avall per tota la ciutat perquè la seva cara no sigui una sorpresa quan aparegui als cartells electorals d’aquí a 3 anys. Això sí, no ho ha tingut fàcil, gens fàcil, perquè el seu soci de govern, el convergent Ferran Falcó, li ha fet una dura competència als diaris. De fet, mentre Serra començava a escalfar la cadira d’alcalde que deixava lliure Arqué, Falcó semblava l’alcalde en funcions. Mentrestant, Jaume Vives (ERC), la tercera pota del tripartit badaloní, prou feina tenia per parar els cops que ha rebut per part del seu propi partit. I Falcó, que reia per sota el nas.
Els primers 8 mesos de Jordi Serra com alcalde no han estat gens fàcils ja que han coincidit amb la crisi econòmica que ens farà companyia també durant tot l’any que ve. Com a conseqüència, Serra anunciava la possibilitat de no construir el canal del port, el que feia posar les mans al cap al PP i a la pròpia exalcaldessa. Però el cert és que encara està tot per decidir i suposem que els constructors privats hi tenen molt a dir, sobretot quan en aquesta mateixa revista fins no fa gaire encara s’anunciava la venda d’uns pisos amb vistes a un canal a la zona del Gorg.
El que ningú pot negar a Jordi Serra és el tarannà expeditiu. Si bé la Maite, com deien, es refiava massa del seu voltant per prendre decisions, Serra sembla tenir-ho tot més clar. La situació l’obliga: en primer lloc, un nou soci de govern, CiU, que vol que es noti la seva presència. En segon lloc, una imatge, la de l’alcaldessa, que s’ha de fer oblidar. I en tercer lloc, un objectiu a assolir, guanyar les eleccions de 2011, en què els socialistes necessiten millorar els resultats. Una feina que Serra podrà desenvolupar bé mentre compti amb el suport de la majoria dels badalonins que voten, i és clar, de la principal família socialista a la ciutat. Què seria del Nadal sense família!
