“Les dones encara tenim moltes coses a dir”
En commemoració del Dia Internacional de la Dona, es va lliurar a Badalona el sisè premi “Trencant invisibilitats”. En aquesta ocasió es va premiar la feina de Rocío Mateos per la seva tasca altruista en diferents entitats de caràcter social i per l’aportació que ha fet al col•lectiu de dones durant molts anys. De fet fa dos anys, ja va ser premiada a Santa Coloma de Gramenet i aquest passat 2008 va ser la seva ciutat de Badalona que ha decidit valorar l’esforç que fa Mateos per aquelles dones que necessiten ser escoltades.
Com podríem definir qui és Rocío Mateos?
Molt fàcil. Sóc una dona casada, amb fills, que m’agrada el tema social, que m’encanta treballar amb dones perquè penso que en el segle XXI tenen moltes dificultats. Les dones encara tenim moltes coses a dir. Sovint només ens fixem només en la dona intel•lectual i ens oblidem de la dona del dia a dia, la que porta una pila de coses de la casa i que mai surten a la llum.
Què creus que t’han premiat?
La constància i la coherència. I també que em tenen molt d’afecte i això es molt important a la meva vida.
Quan decideixes que vols treballar per a les dones?
Tot va començar quan jo tenia 7 anys; vivia a Cartagena i hi havien dues bessones a la meva classe que no tenien pares. Tenien moltes mancances i aleshores vaig convèncer els meus pares perquè ens les emportéssim de vacances amb nosaltres. Em vaig adonar que era una privilegiada, que tenia de tot i que podia ajudar a donar un somriure o, per exemple, atendre dones maltractes que no sabien on anar. Actualment també sóc presidenta de l’Associació d’Amics de l’Epilèptic i em va preocupar especialment la soledat que pateixen les persones malaltes. El més important és que qualsevol persona pot fer alguna cosa pels demés. No es necessita res més que dues orelles i una boca.
Com veus les dones avui en dia?
Per exemple una dona que avui té 55 anys, que sempre ha fet de mestressa de casa, se n’adona que és depenent total de la seva parella. Però han de saber que elles s’han encarregat dels fills, de l’economia, de la cuina, de comprar, de rentar, d’anar al banc… és una feina extensíssima que hem de valorar. El que han de fer les dones és valorar elles primer que ningú aquesta feina.
Com treballes amb les dones?
Estic a l’entitat de Dones del Congrés i treballo per despertar interessos en les dones. Que se sentin amb ganes de fer coses noves, que aprenguin que no han de demostrar res. També estic com a dona acollidora fent classes de castellà a persones nouvingudes i això m’ha ajudat a aprendre molt d’altres cultures. Me n’he adonat que jutgem massa de pressa i no ens fixem en la riquesa que ens poden aportar.
