“Ara volem fer una normativa clara, transparent, pública i consensuada per al teatre Zorrilla”
L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Badalona està preparant una normativa que regularà l’ús del Teatre Zorrilla, reobert l’any 1999. És a dir un text que delimitarà com, quan i per quant es pot llogar aquest equipament. D’aquesta manera, l’Ajuntament pretén normalitzar el seu ús i també fer callar algunes crítiques de l’oposició, en concret el PP, que considera que s’han discriminat algunes entitats del teatre mentre que altres, diu aquest partit polític, s’han beneficiat sense cap criteri proefessional al darrere.
Què ha passat amb el Teatre Zorrila que molesta tant al PP?
Mateu Chalmeta: hi ha una manca de regulació d’aquest espai ja que, quan es va reobrir al 1999, el més important era donar-lo a conèixer a tota la ciutat. Ara estem en una segona fase i volem donar al teatre una programació estable i prioritàriament professional. El que vol dir que toca regular els seus usos sense deixar de ser un servei per potenciar també actuacions no professionals.
Joan Antón Sánchez: En termes generals, el Zorrilla ha de ser per a usos professionals, i el teatre Principal i el Blas Infante per a no professionals. El teatre Principal té una activitat de 180 actes anuals i el Blas Infante d’un centenar que si es fessin al Zorrila el col•lapsarien.
El PP diu que es va negar llogar-lo a l’escola de dansa de la Marisa Yudes i que en canvi es va llogar a l’escola Progrés…
Sánchez: El PP es va equivocar o deu estar mal informat. L’escola Progrés no hi ha actuat mai, justament perquè el que intentem és que no hi hagi cap situació de privilegi, i per tant, no podem deixar que una escola hi actuï i les altres no.
Però si no es tenia aquesta normativa, pot ser que es discriminés algú sense voler?
Chalmeta: més enllà dels detalls concrets, el més important és que fins ara sí hi havia possibilitats de greuges. Ara volem fer una normativa clara, transparent, pública i consensuada per al teatre Zorrilla per evitar que es produeixin situacions entranyes. El que hem fet és mirar normatives de teatres de ciutats similars a la nostra i bàsicament es tracta de posar uns preus públics.
Sánchez: Estem estudiant totes les casuístiques perquè no es pot atendre igual a una escola, que a una empresa privada, que a una altra sense ànim de lucre. En tot cas, en el temps que porto com a director del teatre he intentat no discriminar ningú.
Però l’alternativa és el teatre Principal, que sembla ser que no compleix les condicions adequades
Chalmeta: No reuneix les condicions òptimes en criteri del segle XXI. És un teatre obsolet però s’ha de reconèixer l’activitat intensíssima que hi ha al llarg de l’any.
