“A Badalona falten espais dignes per a dansa”

Marisa Yudes, directora d’una escola de dansa.Marisa Yudes porta tota la vida dedicant-se a la dansa i de fet és la directora de l’escola que porta el seu nom. La Marisa és una dona activa que va fundar també el Jove Ballet Clàssic de Badalona i és responsable de la campanya “cap nen sense joguina” on hi participa cada any. La seva reivindicació des de fa temps és que l’Ajuntament de Badalona busqui espais per a la dansa.

És cert que la dansa necessita de molt de sacrifici?
Sí, però la dansa és la feina, l’afició, el hobby, és la meva vida.

Quan fa que t’hi dediques?
Amb 4 anys, la meva mare em va portar a una escola perquè diu que amb 2 anys ja anava de puntetes per casa… i va dir “aquesta nena apunta”.

Sembla, però, que això del ballet ja no està tant de moda..
A la meva escola sí. Tinc moltíssima gent i, de fet, he hagut de doblar la classe d’iniciació, de 4 a 6 anys. També he de dir que una cosa és portar la nena a passar una bona estona i l’altra que els pares estiguin interessats en portar la nena a estudiar dansa d’una manera ben feta i pensant que, potser, en volen fer la seva professió. És a dir, que hi ha escoles autoritzades per la Generalitat, com la meva, i altres on es practica dansa d’una manera més lúdica.

I què passa quan els pares s’encaparren en portar les filles a fer dansa sense que les nenes ho tinguin tan clar?
Pot passar però quan comencen amb 4 o 5 anys no requereix d’un sacrifici tan gran i, de fet, aprenen gaudint. Quan es fan més grans, sí que demana més dedicació i han de venir cada dia a practicar.

I els nois s’interessen per la dansa?
En tinc força. Tinc un que ha estat campió nacional 2 anys consecutius. És cert que hi ha pocs, però quan un noi vol fer dansa és que té molt d’interès. També és veritat que ara s’interessen més que abans per una qüestió educacional i cultural.
La dansa es promociona molt poc.
Sí. No hi ha ajudes de l’administració, especialment per a la dansa clàssica. Tampoc hi ha facilitats, com per exemple, la falta d’espais.

I a Badalona, hem tingut interès per la dansa?
El Zorrilla programa el “Badalona Escena” i cada any hi estem presents, però això només és un cop a l’any. Hi ha festivals de final de curs molt importants perquè els nens s’acostumin a un escenari però a Badalona no hi ha espais. Estem condemnats al Teatre Principal que s’està caient i per això me’n vaig a Santa Coloma de Gramenet.  Al Principal ha caigut un tros de sostre, les escales de cargol són perilloses… els meus alumnes no es mereixen un teatre així, i el Zorrilla me’l neguen. Hauríem de tenir un espai digne però no hi és.

I li han donat alguna solució?
M’han dit que torni al Principal quan l’arreglin, però jo no hi tornaré perquè no rendeix les condicions necessàries. A Santa Coloma m’han tractat molt bé, però a mi em sap greu que al municipi veí hi hagi un auditori i a la meva ciutat no.