“Bartomeu Muñoz vivia com un yuppie egòlatra”
Poca gent ho sabrà però el rector de la parròquia de Santa Clara de Badalona, Lluís Hernández, va ser el primer alcalde demòcrata de Santa Coloma de Gramenet. Des de 1979 a 1991, Hernández, sota les sigles del PSUC, va governar una ciutat hereva dels excessos urbanístics del franquisme. Ara, totalment retirat de la política, explica a la revista ‘El Tot’ com veu la trama de corrupció que ha afectat la seva ciutat.
Li sorprèn tot el que està passant?
A la meva edat, ja no em sorprès res. Em preocupa com han estat enganyats els més pobres de la ciutat per enriquir més els que ja eren rics. Això fa que la gent pensi que tots els polítics són iguals i això no és cert.
Quan vostè era alcalde, Bartomeu Muñoz va entrar com a regidor l’any 1983. Què ens pot dir d’ell?
Poca feina feia. Quasi sempre arribava tard als plens municipals i el portaveu socialista l’havia d’excusar. Ell venia quan volia i així demostrava que no depenia dels ingressos de l’Ajuntament per viure. A Bartomeu Muñoz li agradaven les coses grans, sumptuoses. Ell és un home sumptuós. Ell es talla el cabell a la perruqueria Llongueras, es vesteix de marca, gasta el perfum més car, és membre d’un club de golf, li agraden els millors restaurants, té la casa a un dels carrers on hi viu la gent més ‘yuppie’ de Barcelona, al carrer Beethoven, etc. El sou no li procedia de l’Ajuntament de Santa Coloma, sinó del seu càrrec de vicepresident de la Diputació de Barcelona, que era més alt. Amb aquest sou vivia com un yuppie egòlatra. D’on surten els diners? Doncs han de sortir d’una manera o una altra.
Molts ja sospitaven que el creixement immobiliari de Santa Coloma amagava alguna cosa al darrere…
Jo sospitava que això no ens portaria res de bo i que, tard o d’hora, la gent sortiria al carrer per protestar. No per la corrupció, sinó per tanta edificació. S’han trencat totes les precaucions que havíem establert perquè la ciutat no creixés en nombre d’habitants. Santa Coloma és una ciutat amb pocs quilòmetres quadrats i amb tanta densificació hi haurà un dia que faltaran escoles, equipaments, etc.
Gramepark, una de les empreses investigades, la va fundar vostè, oi?
Sí. És una empresa pública que és intermediària entre l’administració i els empresaris privats. La seva finalitat és estalviar diners a l’administració i agilitzar certs tràmits. Es dedicava a construir aparcaments soterrats, i ara, veig que també l’han dedicat a construir pisos de promoció.
Garzón diu que el regidor d’urbanisme, Manuel Dobarco, va usar Gramepark per beneficiar altres empreses. És habitual?
Jo no sé si és habitual o no. El que puc dir és que en el meu temps també hi havia especulació, que era una herència del passat. Abans que jo fos alcalde, quan ho era el pare de Bartomeu Muñoz, es va permetre que terrenys forestals es requalifiquessin com a zona urbanitzable per beneficiar una empresa privada.
