“De seguida vaig pensar que el Pont del Petroli havia de ser per la ciutat”

Quan Campsa va decidir, l’any 1999, tancar els dipòsits que tenia a primera línia del mar, l’Ajuntament de Badalona no sabia què fer del pantalà per descarregar carburant fins aquests dipòsits, però un veí de la ciutat, un pastisser del barri de la Morera, en Josep Valls, va reclamar incansablement durant set anys que el conegut Pont del Petroli se salvés per la seva singularitat. Valls, va obtenir suport de centenars de badalonins i dels mitjans de comunicació locals. L’any 2001,l’Ajuntament de Badalona, va demanar al Ministeri de Medi Ambient espanyol la titularitat del pont. Ara els badalonins poden passejar per un nou espai que permet veure la ciutat amb uns altres ulls. Josep Valls mostrava, dissabte durant la inauguració, la seva alegria per poder passejar pel nou símbol de Badalona.

Dissabte, va ser un dia molt emocionant…
Si molt emocionant, molta gent en va venir a dir, que gràcies a mi s’havia salvat el Pont del Petroli. Molts ciutadans s’han pres aquesta conservació com a pròpia. Estic content, també, de com han deixat el Pont, amb baranes d’acer inoxidable, el terra de fusta, les llums…ara ja no es el Pont que jo vaig estar pintant de color blau, perquè abans podia semblar només ferralla.

Com va començar aquesta lluita per salvar i conservar aquesta estructura?
Jo de petit sempre anava a la zona del Pont del Petroli. Llavors estava molt contaminada, penseu que quan trepitjaves  la sorra de la platja quedaves tot brut d’alquitra, era un desastre. Com hi havia una vigilància constant, i no hi deixaven pescar, s’hi va començar a criar cavallets de mar i tota mena de peixos. Quan Campsa va deixar els terrenys, de seguida vaig pensar que el Pont del Petroli havia de ser per la ciutat i no es podia enderrocar.

Vostè es una persona molt compromesa amb Badalona, tant que fins i tot, va crear un partit polític!
Si, el Llei. Durant les darreres eleccions municipals més de 600 badalonins en van votar, perquè saben que sempre he fet coses per la ciutat. Vaig fer una escala al carrer Sant Anastasi, que en va costar set anys, gràcies a 5.000 escrits que vaig presentar a l’Ajuntament i també vaig posar ciment per obrir el carrer de Sant Vicenç, perquè els cotxes hi poguessin passar.

I amb la seva lluita per salvar el Pont del Petroli va pensar mai en tirar la tovallola?
Jo quan poso la banya mai la trec! i amb aquesta lluita ho tenia molt clar. Jo quan començo una cosa sempre l’acabo. Pensa que amb el tema del peatge del port vaig recollir més de 3.000 signatures perquè s’eliminés i ara finalment s’ha pogut treure.

I ara quina cosa canviaria de l’actual Badalona?
Doncs la rampa del carrer Sant Vicenç, al barri de la Morera. La part que toca amb Moli de la Torre esta plena de sots i els veïns es fan malbé el cotxe. L’altre dia li vaig comunicar a l’alcalde que l’arregles. També he demanat a tots els ajuntaments del Maresme que no treguin el traçat actual de la via del tren de la costa. Per exemple, no es pot perdre el Túnel de Montgat. Crec que es patrimoni de tots aquesta línia de Barcelona a Mataró.

Compartir!