Eva Santana acaba de treure al mercat la seva darrera novel•la “Ja en tenim trenta!” un llibre que gira al voltant de cinc noies, cadascuna amb la seva història particular que es veuen obligades a formar part del món adult amb els mateixos problemes que anys enrere, pocs diners, problemes amorosos, manies i addiccions. Un llibre divertidissim!

Els 30 és l’edat que et confirma que ja ets una persona adulta, però… realment… s’actua com a adults?
Si ser adult significa ser responsable de tu mateix i dels teus actes, suposo que sí. Si hi afegíssim allò de tenir una feina estable, una casa pròpia, una economia sanejada i potser fins i tot una família, doncs diria que n’hi ha molt pocs i molt poques, actualment, que ho aconsegueixin als 30.

És l’edat de “se’t passa l’arròs” i de l’esperit d’eterna joventut…
Sí, a les noies, ens comencen a pressionar amb sobretot el tema dels fills però com que, tal i com he dit abans, tots els factors que farien possible establir-se i tenir fills no estan solucionats, doncs més aviat es tendeix a anar disfrutant del poc que hi ha i intentar no fer masses plans. L’estabilitat, si és que això existeix en algun moment de la vida,  arriba, ara, pràcticament 10 anys més tard que a l’època dels nostres pares i mares.

L’amor i els diners, són els temes claus?
La nostra societat no té problemes seriosos. No ens falta el menjar, ni la feina, si estem malalts ens curen, per tant, podem dedicar-nos a pensar que els nostres veritables problemes són trobar l’amor perfecte i tenir prous diners per a passar-ho bé. En realitat és una visió molt superficial de les coses, però penso que segurament és el que ens mou, a tots, a la societat del primer món.

Que sigui una novel•la amb molt de sentit de l’humor, no vol dir que no tractis temes seriosos…
Sempre intento parlar de coses que ens afecten, que ens preocupen, però des d’una vessant irònica i còmica. M’agrada poder riure’m de les coses, tot i que per fer-ho ja haig d’estar una mica lluny d’allò que em preocupava a mi, haver-me’n allunyat una mica. Aleshores és quan puc mirar-ho des d’un punt de vista més còmic.

No és una novel•la només per als lectors que en tenen 30…
Penso que és una lectura divertida per tothom. Evidentment, la gent de cinquanta anys, per exemple, no s’hi sentirà tant identificada com els d’entre 30 i 40, però penso que també passaran una bona estona. I malgrat la portada i el que pugui semblar, penso que tampoc és un llibre exclusivament per a noies. Els nois també riuran i potser veuran que no som tan complicades, o pel contrari, veuran que sí que en som!

Presentaràs el llibre a Badalona?
M’agradaria molt, però ara mateix estic amb un parell de projectes que no em deixen temps ni per pensar. Potser de cara a Nadal.

Compartir!