Enric Canet, de l’equip directiu del Casal d’Infants del Raval - el tot badalona - eltotdigital.com“Els serveis socials i de salut no tenen els diners que caldrien per fer tot el que s’ha de fer”

El Casal d’Infants del Raval fa 25 anys que lluita contra l’exclusió social a Barcelona. Des de fa un any també duu a terme un projecte a Badalona gràcies a La Caixa i al Consorci Badalona Sud. Després d’ajudar a més de 14.000 nens es plantegen expandir-se encara més i implantar-se a cinc barris barcelonins a partir del 2011. La Revista El Tot ha volgut parlar amb aquesta entitat perquè ens expliquin quina és la seva tasca a barris com Sant Roc, Artigas i El Remei.

Quina és la vostra feina a Badalona?
Estem fent un projecte subvencionat per la Caixa en col•laboració amb entitats com l’Ateneu de Sant Roc o la Fundació Pere Closa, que fa anys que treballen amb nosaltres. També ho fem al barri de La Mina, a Santa Coloma de Gramenet o a Tànger. Tenim l’esperança d’aplicar aquí el que fem al Raval, si és que és necessari.

Fa un any que esteu a Badalona. Com va ser que vau arribar a la ciutat?

El Consorci Badalona Sud ens va a demanar ajuda i vam començar un projecte per ajudar famílies en situació precària, sobretot nouvingudes, perquè puguin incorporar-se a la xarxa de protecció de la ciutat

I això què vol dir?
Vol dir que gestionem uns diners que vénen de La Caixa i pactem amb el Consorci amb quines famílies hem de treballar. Quan els serveis d’atenció primària es troben amb famílies que tenen necessitats econòmiques, d’alimentació, d’higiene o de salut es posen en contacte amb nosaltres perquè gestionem aquesta ajuda a través d’uns xecs. També és important marcar un pla de treball i a canvi els pares i mares han de fer una contrasprestació.

Quin tipus de contraprestació?
Per exemple, una acció formativa, fer complir una dieta al nen o portar-lo a un centre obert.

Això té data de caducitat?
Sí. La Caixa preveu un parell d’anys més. Jo crec que caldrà demanar-ne més perquè, vulguem o no, les situacions no se solucionen perquè els serveis socials i de salut no tenen els diners que caldrien per fer tot el que s’ha de fer.