“Aquest noi no és natural, Esteve. Plora, llegeix, té nervis, s’esglaia; això… acabarà malament. La nostra ‘Puntual’ trontolla!”. (Escena primera del quadre segon de l’Auca del Senyor Esteve de Santiago Rusiñol).
Aquest passat dijous, 26 de novembre, 12 diaris catalans van publicar ‘La dignitat de Catalunya’, un mateix text editorial en defensa de l’estatut de 2006. Un fet sense gaires precedents, aquest, un fet potent, important… i que s’afegeix a d’altres senyals: plorem, llegim, tenim nervis, ens esglaiem… estem vius, vaja. La ‘Puntual’ trontolla… i això està bé.
Com van fer altres mitjans i articulistes, ofereixo una part d’aquest espai a reproduir alguns fragments de l’editorial:
“No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un vertader tancament amb pany i forrellat institucional. (…)”
“(…) Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats.
No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infrastructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.”
Oriol Lladó
