Dijous passat, a la sala d’exposicions del Refugi de la plaça de la Vila, vam celebrar la inauguració d’una bonica mostra de la complicitat entre pintura i poesia. Un encertat projecte de l’associació Pont del Petroli. Com indica el programa, la idea d’ajuntar plàstica i literatura no és nova: “La pintura és poesia silenciosa, la poesia és pintura que parla”, deia Simònides de Ceos ja al segle V aC.
15 pintors, 15 poetes badalonins o vinculats amb Badalona: “Aquest és un tast del teixit creatiu de Badalona i una mostra més del que la ciutat és capaç de generar”. A més, se n’ha editat una reproducció en Offset de 100 exemplars, numerats i signats pels artistes. A una preu força enraonat.
No sabeu com em plau que els badalonins i badalonines, i els forasters que visitin Badalona, s’adonin del “teixit creatiu” de la ciutat. I també em plau la simbiosi artistes - administració: perquè aquesta iniciativa s’ha pogut realitzar i obrir a la ciutat gràcies al Departament de Cultura de l’Ajuntament, dins el programa de la capital de la cultura catalana 2010.
Això em suscita dues reflexions: la primera, que el retrobament de les arts i els oficis sempre és enriquidor: les muses ho agraeixen. Antigament la poesia s’expressava en el cany, a través de la música. I la pintura, al fresc, cobria els murs dels palaus i les esglésies, ja que -abans d’inventar-se els retaules i els quadres, sobre fusta o sobre tela- cada obra pictòrica estava pensada i feta per a l’espai arquitectònic intransferible on estava destinada.
La segona reflexió és que el paper dels artistes i actors o activistes culturals és de crear i expressar cultura, mentre que el de les administracions és de promoure-la i oferir oportunitats i recursos perquè tal dinàmica cultural contagiï la ciutat. Escoles i centres d’arts, tallers i espais per als músics, per als actors, sales d’exposicions, escenaris, publicacions i agendes culturals, escultures al carrer, grafits de qualitat a les parets… Així és com una ciutat s’estima i es fa estimar pels seus i pels de fora. Així és com pot merèixer, el 2010, el 2011, el 2012… any per any, ser capital de la pròpia cultura, de la cultura del país i del món. Perquè un títol així s’ha de guanyar. Intentem-ho, com ara, i ens sorprendrem de la capacitat que Badalona té de fer cultura i de gaudir-ne.
