Aquest cap de setmana s’ha celebrat als carrers de Baix a Mar la 14ena edició del dia sense cotxes, un dia per viure el carrer. Sempre és agradable passejar per carrers amb poca circulació i aturar-se a fer la xerradeta; poder-los tenir tallats al trànsit unes hores per gaudir a fons de la convivència veïnal, intergeneracional, és tot un luxe. De vegades penso en com canvia la vida d’un barri pel fet de tenir els carrers estrets o amples, amb pendent o sense, amb més o menys circulació, amb aparcament de superfície o lliures de cotxes… L’expressió viure el carrer , que no és el mateix que viure al carrer, aporta un matís lèxic que m’agrada: converteix el carrer en una cosa vivible i l’infon de valor simbòlic, comunitari, atribuint-li les virtuts de l’espai ciutadà per excel•lència: la plaça pública, lloc de trobada plural que permet la convivència i la participació.
Fer dels carrers o les places un espai vivible passa per convertir-los en un lloc confortable, segur, que permeti el caminar tranquil, la trobada, el veïnatge, la comunicació, l’intercanvi…I això significa, en molts casos, prioritzar les persones per damunt dels cotxes, guanyar la superfície d’alguns carrers, i la de totes les voreres i places: a molts barris s’han anat conquerint espais, Llefià n’és un bon exemple. Quan redactàvem el manifest per a la cohesió social Badalona som totes i tots, els companys de La Salut Alta ens varen fer adonar de la influència que té l’urbanisme en la convivència del barri. Allà, una zona d’orografia difícil pels forts pendents dels carrers, i d’un gran densitat de població - 19.000 habitants - allà no hi ha pràcticament cap plaça que ofereixi espais de trobada. Tan sols la d’Antonio Machado, i encara compartida amb la circulació de vehicles. Parlar de convivència a La Salut Alta és replantejar la planificació urbanística, i convertir en plaça el tram de Ricard Strauss entre Autonomia i Circumvalació, per exemple, o guanyar espai públic amb l’ordenació de les quatre parcel•les que queden a Richard Strauss.
Tonucci, el pedagog italià autor de “La ciutat dels infants” que va inspirar el dia sense cotxes badaloní, defensa que la mala planificació urbanística i l’hegemonia del cotxe ha convertit les ciutats en espais perillosos i hostils i que cal amb urgència fer-hi un gir humanitzador. I és que la gent, per conviure, necessita espai. Espai per trobar-se i barrejar-se. Espai on seure i fer petar la xerrada, espai on compartir els jocs dels infants o una conversa llarga tot berenant, espais on organitzar celebracions comunitàries… Espais vitals pel batec de la ciutadania. A la Salut Alta, on a diferència de Baix a Mar els carrers no són plans, és fonamental guanyar places. És una necessitat primordial.
