No sé si els que ara m’escolten des de l’altre costat de les ones també han adquirit una de tantes aficions del segle. Jo sí. A la meva ja antiga i confessada addicció al paper escrit s’hi ha afegit l’afició a furgar per internet buscant qualsevol cosa que en un moment donat necessito o, senzillament, em desperta curiositat. Però tot s’ha de dir i s’hi ha d’insistir: contràriament a la tendència que es va establint de considerar la xarxa un canal d’informació amb patent de cors, internet no pot substituir sempre certa informació escrita que, abans de ser publicada, ha passat per diverses revisions de més o menys solvència. Com tot, la gràcia està a saber fer la tria de les eines i, després, a saber-les fer servir.
Uns dels espais que més m’agrada visitar son els blogs i de tant en tant penso que hauria de pujar al carro de la llibreta de notes cibernètica per deixar-hi apunts i impressions que poguessin ser compartits per altres internautes. La manca de temps i una certa incredulitat en l’espontaneïtat d’aquestes notes me’n fa desdir, però. Tot i que no sé com s’acabarà, perquè em confesso addicta als blogs obertament elaborats, que publiquen per compartir, per exemple, aficions culinàries, musicals, literàries i altres dèries que són, realment, les coses que ajuden el món a girar sense fer tantes batzegades.
Passejo per la xarxa i, si tinc el dia cuinetes, entro sovint a veure les pàgines de la cuina vermella, de la zuccheriera, de cuinar per fer feliç, de la cuina de casa, d’el cafè de nit, de la maleta de Boston… I només els en dic uns quantes que em vénen soles a la memòria. N’hi ha moltes més, centenars, potser milers, enllaçades entre elles, de l’una a l’altra, de l’altra a la de més enllà. I com més en coneixem, més en trobem i tal vegada arribem, casualment o no, a Samfaina d’arts. Samfaina d’arts és un blog amable, elaborat, hedonista en el bon sentit de la paraula, on hi trobarem converses de cuina, receptes fetes, sobretot, amb gran sensibilitat tradicional; converses de música amb uns enllaços fantàstics que il•lustren els comentaris dels autors; comentaris de lectures, de teatre, de cinema… Tota una guia compartida de les bones aficions dels seus autors. Val la pena passejar-s’hi, deixar-se seduir pels seus suggeriments i, si els vaga, fins i tot afegir-hi un comentari.
I si no, ja m’ho sabran dir quan ens tornem a trobar d’avui en quinze.
Emès el 28 d’octubre del 2008 a RCB
