BADALONA- La Cambra de Comerç de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Badalona un document estratègic d’anà lisi del comerç badalonà i per a la definició d’un model que ajudi al desenvolupament del sector. Segons aquest document, Badalona ha de potenciar el comerç de proximitat dels barris, que és l’opció preferida dels badalonins per fer les seves compres dià ries; però també ha de procurar evitar les fugues.
Aquest informe vol servir de referència i reflexió per tots els agents implicats en el món del comerç de la ciutat. L’estudi de la Cambra revela que els badalonins fan un 24% de les compres de productes no alimentaris (roba, oci, cultura) fora de la ciutat, majorità riament a Barcelona. La consolidació d’un comerç atractiu perquè els clients no marxin també serà una de les prioritats.
Les botigues de barri acaparen la clientela
Els badalonins compren, majorità riament, a la botiga del barri. Segons un estudi encarregat per la Cambra de Comerç de Barcelona, el 55,52% de les compres es fan en aquest tipus d’establiments; mentre que un 15% opta per anar al centre de la ciutat, a la zona comercial del carrer del Mar, i un 10% prefereix fer-ho a Montigalà .
Si es parla de les compres dels productes alimentaris, les dades són encara millors, ja que un 82,2% fa les compres al queviures, a la fruiteria o ala carnisseria del costat de casa. El comerç de proximitat és doncs, un dels principals objectius de la regidoria de Comerç de l’Ajuntament per potenciar encara més aquest comerç i perquè a més de l’opció preferida dels veïns, sigui un sector competitiu.
Per la seva banda, el comerç de Badalona té fugues importants quan es tracta del consum de productes no alimentaris, com l’equipament de la llar, la roba, l’oci o la cultura. Un 24% de les compres en aquests sectors es fa fora de la ciutat, majorità riament a la ciutat de Barcelona. Davant d’aquestes compres fora de Badalona, l’Ajuntament es proposa enfortir aquest tipus de comerç i fer campanyes concretes i especÃfiques de diverses zones comercials.
Obertura de noves grans superfÃcies la ciutat
El regidor de comerç, Jordi Subirana, assegura que aquesta aposta pel comerç no alimentari s’ha de fer al marge de l’obertura del nou centre comercial de la Ciutat Europea del Bà squet, que s’inaugurarà el proper 15 d’octubre. Segons l’estudi, la ciutat ha d’aprofitar les sinèrgies d’aquestes grans superfÃcies per fer del comerç un atractiu. Pel que a Montigalà , l’informe afirma que la zona té una projecció exterior, de referència per les marques de grans equipaments. S’ha de destacar que dels 265.000 m2 de superfÃcie comercial de la ciutat, 60.000 pertanyen a la zona de Montigalà . Recordem que durant els propers anys, Badalona tindrà quatre noves zones comercials. D’aquà a dos anys, darrere el port s’hi farà un centre comercial de luxe que donarà vida a la nova façana marÃtima. També s’ha de destacar les botigues que s’instal•laran a Can Fradera, a part de la Capital Europea del Bà squet i si finalment arriba el Corte Inglés, projecte que ara per ara esta totalment aturat.
Les diferents zones comercials de la ciutat
Centre: El barri del Centre és punt lúdic de les compres, el centre cultural, polÃtic i social de referència per tots els residents i visitants de Badalona.
Progrés: Fins ara dona resposta a l’à rea més immediata, tot i tenir un perfil de nova incorporació. En un futur, des de la Cambra de comerç és possible posicionar la zona com a à rea comercial integrant del Centre de Badalona.
La Salut: Un centre de referència per les compres meditades i en equipaments bà sics en referència a l’à rea d’influència més immediata.
Zones comercials dels barris de Badalona: Han de ser el referents de les compres quotidianes més bà siques i immediates, pel públic del propi barri o dels barris del voltant.
Zona comercial del port: Segons la Cambra de comerç, s’ha de crear una oferta diferenciada, molt especialitzada però no excessiva, emmarcada en una gamma mitja-alta i intentar atreure un tipus de públic atret pel món marÃtim. Segons aquest inforem s’ha d’evitar caure amb una sobresaturació de bars nocturns.














