Quan el 1912 el Titànic va salpar de Southampton, ningú podia preveure el seu trist final. Les restes que reposen al fons del mar fan ara molt difícil d’imaginar l’esplendor d’un dels grans transatlàntics del món. Una història similar, a petita escala és clar, ha tingut la Gran Velvet de Badalona, la macrodiscoteca en forma de nau que encara flota al barri de Montigalà. Segons l’acord del Ple del mes d’abril de l’Ajuntament de Badalona, al terreny on es troba la Gran Velvet s’aixecarà una zona residencial amb més de 700 pisos. El que vol dir que el mític vaixell de la ciutat té pocs números de sobreviure, tot i que podria mantenir-se com a equipament.

El prestigiós arquitecte Alfred Arribas va donar forma a la Gran Velvet entre el 1991 i el 1993, i un any més tard va obrir les seves portes. Més d’un miler de persones de tot Catalunya, i fins i tot de la resta de l’Estat, s’aglutinaven cada cap de setmana en un recinte de més de 4.000 metres quadrats. Les dades són impressionats, començant pel seu sistema d’il•luminació interior que comptava amb raigs làser reflectits sobre 60 miralls distribuïts per tota la sala i amb una capacitat de generar fins a 15.000 combinacions diferents de colors. La xemeneia, que encara es pot veure, estava farcida d’altaveus i durant les nits de festa s’obria el sostre deixant veure les estrelles als privilegiats que arribaven a l’escenari.

Ens els seus primers dies de vida, la Gran Velvet va ser considerada la discoteca d’avantguarda d’Europa, amb una entrada restringida, i on actuaven els millors Dj’s, entre ells, l’estrella del moment, Paco Pil acompanyat del locutor de los 40 Principales, Toni Aguilar.

Com l’iceberg ho va fer amb el Titànic, els escàndols van anar foradant la coberta de la Gran Velvet a mesura que perdia el seu caràcter elitista. El cap d’any de 1994, un noi de Badalona va morir a la pista de ball, i tres anys més tard, un altre jove era apunyalat als lavabos. Els rumors sobre violacions també es van estendre ràpidament i així va començar el principi del final del transatlàntic badaloní. Va patir diversos canvis d’amo que no van fer sinó empitjorar la seva situació. Per exemple, l’empresa Scorpia es va fer càrrec del recinte i la va batejar com a “Orbital Barcelona”, però va ser impossible fer tornar a navegar la Gran Velvet. Fins i tot Telecinco la va llogar en diverses ocasions per fer-hi un programa en directe presentat per Jordi González, que va ser retirat de la graella per falta d’audiència. Després es va anomenar “Golden Club” i encara s’hi va fer un after hours anomenat “Vértigo” que va tancar passats 6 mesos.

Això va ser el 1999 i des d’aleshores el seu estat s’ha anat deteriorant fins a convertir-se en una ombra d’allò que havia arribat a ser. Durant alguns anys, joves nostàlgics s’han atrevit a endinsar-se a l’esquelet de ciment fotografiant la brossa que ara s’amuntega al terra de la discoteca. Després de ser escorcollada i arrasada per curiosos, es van tapiar els accessos al recinte. Lluny queden ara les paraules amb què Paco Pil iniciava les seves sessions: “L’inici d’un viatge cap al centre de les festes, el cor de la galàxia, el lloc més excitant del món. Gran Velvet… preparats que la nau és apunt d’enlairar-se!”

Més informació a: www.lugares-abandonados.com/rep033.htm

Compartir!