CASAGEMES- Aquesta setmana la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient ha iniciat l’enderrocament dels antics banys Balluguets, situats a la platja del Pont d’en Botifarreta, que feia més de tres anys que reclamava l’Ajuntament de Badalona. Aquest procés, que finalment s’ha desbloquejat grà cies a la mediació del consistori badalonÃ, ha permès acabar amb un punt actualment degradat de la costa badalonina.
L’enderrocament, que té una durada prevista de 15 a 20 dies, va anar precedit, dilluns al mati, del desallotjament, sense incidents, d’un grup de persones que ocupaven il•legalment l’edifici, i que va comptar amb la participació d’efectius dels Mossos d’Esquadra i de la Guà rdia Urbana de la ciutat. El procés d’enderrocament estan sent complex ja que cal enretirar elements que contenien fibrociment, un material que requereix un tractament especial en operacions d’aquest tipus. La superfÃcie a enderrocar és d’aproximadament 1.900 metres quadrats. Aquesta actuació permet assolir un objectiu llargament reclamat per la ciutat per poder disposar d’un nou espai de platja del qual es podrà gaudir aquest mateix estiu.
Els banys, una activitat de lleure del segle passat
Cap a finals del segle XIX, els banys a la platja badalonina van anar perdent el vessant estrictament higiènic per convertir-se en una forma d’esport, lleure i relacions socials. A Badalona, un dels primers d’aprofitar-ho va ser en Francesc Fonollà i Giralt, més conegut com en Titus, que va obrir-ne el primer a la ciutat. El segon va arribar cap a l’any 1884 i s’anomenaven els de la Sirena. Cap el 1898 es van instal•lar els de La Concha Badalonesa. Anys més tard, Joan Sanyol muntava un negoci de restauració amb banys inclosos, els Ballugets, que durant aquesta setmana estan sent enderrocats. Cap a la dècada dels anys trenta, del segle passat, l’ocupació de la platja badalonina ja era massiva, un moment en el qual es posà definitivament de moda el costum de bronzejar-se.
El canvi d’indumentà ria dels banyistes d’abans
Els banyistes d’abans que s’acostaven a la platja de la ciutat ho feien amb vestits de bany de cos sencer, amb mà nigues fins al colze i camals fins als genolls, una indumentà ria que en el cas de les dones arribava fins als canells i més avall dels genolls, alhora que cobria totalment l’escot, fins al coll.
No només ha canviat la indumentà ria sinó que també l’ús de la platja. Fa més d’un segle la temporada de bany començava tradicionalment el dia de Sant Cristòfor, el 10 de juliol, però aviat es va avançar al 24 de juny, festa de Sant Joan. El que no va variar durant molts anys va ser la data d’acabament de la temporada, que venia marcada pels darrers dies de Festa Major, coincidint amb l’arribada de les tempestes i el descens de les temperatures.
