“Crec que l’esplai fa que els infants d’avui siguin persones més segures i respectuoses demà”
La Irene Torrecillas, té 22 anys i actualment esta cursant tercer de periodisme. Quan tenia 13 anys la Irene va apuntar-se al Cau de l’Escola Champagnat de Badalona i hi va estar fins els 18. Aquest fet, de ben segur, l’ha ajudat a ser monitora d’Esplai. Actualment, forma part del Grup Infantil del Centre Excursionista Puigcastellar (GICEP) de Santa Coloma de Gramenet i a més es membre de l’Equip General del Sector Barcelonès Nord d’Esplac, des del passat mes d’octubre. A la Irene li encanta tocar la guitarra, escriure, escoltar converses al•lienes i fer fotografies de gent pel carrer. Per cert, que no li agrada gens la gent que es queixa i no posa solució als seus problemes. Des del Tot, hem volgut saber més de la figura d’una monitora d’esplai.
Read More>
Hola me llamo Mònica Sànchez Lòpez soy de Badalona solo que ahora mismo vivo en Italia, exactactamente en un pueblecito que se llama Prato Sesia, que pertenece a la provincia de Novara, en la Regiòn del Piemonte, a mitad de camino entre Turin y Milàn, es un pueblecito de alrededor unos 3.000 habitantes, yo vivo a unos 20 kilometros del Lago Mayor que recorre gran parte del Norte de italia llegando hasta Lugano ( Suiza) y a 60 kilometros de las pistas de sky de Alagna (Alaña) y Alpe di Mera, que pertenece a la Cordillera del Monte Rosa, llamado asi por que al amanecer y al atardecer con el reflejo del sol el color de la nieve se vuelve rosa (una belleza).
Lleguè aqui siguiendo un sueño y a mi corazòn, aunque lo del corazòn no llego a buen puerto, mi profesion es bailarina de Clàsico español y Flamenco, ahora mismo me dedico completamente a mi profesiòn, enseño en varias escuelas de baile divulgando parte de nuestra cultura española, que no es poca cosa….
Aqui en este pais estoy conociendo gente maravillosa, aunque hecho mucho en falta mi tierra, esto es muy bonito ya que estoy en la montaña en medio de la naturaleza, pero hecho mucho de menos mi ciudad con todas sus periferias, la primera cosa que hecho de menos es a mi familia por supuesto y la segunda es ver el mar,
aqui tambien hay mar porsupuesto, solo que està a una hora y media de coche, y alli lo podia ver siempre que queria ya que estaba a cinco minutos de casa, de pequeña pasabamos dias enteros con mi madre y mi familia en la playa al lado del puente donde està o estaba la fabrica de anis del mono en Badalona, cerca donde està el puerto nuevo…… que recuerdos, luego tambien hecho en falta sus gentes ya que aqui la metalidad es bastante distinta… los españoles somos mucho mas abiertos y sociables 
Read More>
Em dic Silvia i des de fa sis mesos estic vivint a Addis Ababa (Flor Nova) capital d’Etiòpia….. amb els seus més de 3 milions d’habitants, no solament és la capital d’Etiòpia, si no també el centre econòmic i financer del país. La ciutat va ser fundada en 1887 per l’Emperador Menilik II després de descobrir una font d’aigües termals. La ciutat es bastant organitzada i segura, hi ha moltes seus de organismes internacionals (Nacions Unides, Unió Africana…). Això implica que hi hagi molts carrers asfaltat, edificis moderns, molts estrangers que hi resideixen…amb la qual cosa hi ha una oferta molt variada de restaurants, bars, alguns cinemes i supermercats on hi ha tot tipus de producte. No es pot dir el mateix de la resta del país que es bàsicament rural.
Read More>
“M’agrada poder fer feliç a les persones, fent que es sentin a gust amb sí mateixes”
Centrant-nos només en el tema tèxtil: com d’important és la moda dins d’una societat? La roba que escollim ens distingeix com a individus de la resta, però també diferencia èpoques i canvis socials:la roba colorista dels 60, la revolució de les flors i els pantalons de campana dels 70, la llibertat dels 80 o els els fluors dels 90! Pilar Cucart és dissenyadora de moda i s’encarrega de que la gent es trobi bé amb sí mateixa i amb el seu estil. És un esperit inquiet de la nostra ciutat que va deixar la seva feina com a comptable per passar a formar part de la primera promoció de la diplomatura de Disseny i estilisme de moda. Ara fa quatre anys va engegar el seu propi negoci al carrer Canonge Baranera i ara té nous objectius en ment.
Read More>
“A Noruega la dansa està molt més valorada i les companyies tenen moltes més facilitats i ajudes en comparació amb Espanya i alguna part d’Europa”
Bergen és la segona ciutat més gran de Noruega, i diuen que també la més bonica. Fins allà ha marxat a treballar la Núria Navarra, una ballarina badalonina que ha trobat a la companyia Carte Blanche una gran oportunitat de créixer professionalment. La Núria s’ha format a l’Institut del Teatre i a la companyia IT Dansa, i ha treballat en diferents projectes amb La Veronal, una companyia de Barcelona, i la Cía. Gelabert Azzopardi. Dedicar-se al món de la dansa no és gens fàcil, especialment en un país on aquesta cultura no està gaire arrelada. A Bergen, però, la Núria ha protagonizat portades de revistes i diaris com a nou fitxatxe de Carte Blanche.
Read More>
