Micaco madur
Potenciar el turisme a la ciutat. Aquest és l’objectiu d’un grup d’empreses i de ciutadans que han creat un fòrum sobre el turisme a Badalona. El proper dimarts, 7 de febrer, han creat una jornada, amb taula rodona i sopar, per començar a parlar d’objectius. Sens dubte, una molt bona iniciativa.
Micaco podrit
Cada any, el vandalisme costa a les arques del Tram, l’empresa que gestiona el Trambesòs, uns 275.000 euros. Canviar només els vidres trencats té un import de 37.000 euros. Aquestes són unes xifres massa altes per tal de pagar aquelles malifetes que fan “alguns” incívics.
Read More>
La moda de posar cadenats, sorgida ara fa dos anys, continua al Pont del Petroli. De fet, durant les darreres setmanes, han augmentat el nombre de cadenats penjats des del pont badaloní, tot i que l’Ajuntament ja va anunciar que els retiraria perquè es rovellen molt ràpidament. Recordem que moltes parelles el pengen per “segellar” el seu amor.
Read More>
L’Ajuntament de Montgat està força conscienciat de la importància de gaudir d’un espai de bellesa i naturalitat. És necessari tenir cura d’allò que ens dóna vida, i la vida mateixa és el reclam i l’eix central de la campanya “Mou-te amb el Planeta”. Aquest projecte, organitzat des de l’Ajuntament i amb el suport de la Fundació Mobilitat Sostenible Segura, l’Obra Social la Caixa i la Generalitat de Catalunya, pretén fer un exercici d’educació cívica per tal de difondre l’essència i un bon manteniment del medi ambient. Moure’s de forma sostenible és un procés constant i rentable amb una triple acció com avantatge: ens ajuda a fomentar l’economia col•lectiva, redueix les emissions contaminants que afecten directament l’atmosfera i els ecosistemes i, el més important, disminueix els efectes negatius contaminants que repercuteixen sobre la salut humana.
Fer ús de la bicicleta, del transport públic, compartir el cotxe o anar a peu són activitats tan eficaces com assequibles i còmodes. Prendre consciència de tot plegat suposa el pas definitiu per emprendre una trajectòria de benestar i globalització. Les bones idees es posen en marxa amb petites accions, i la força d’una comunitat compromesa és un exquisit detonant. Cal pensar globalment per posar-ho en pràctica localment.
La vida és una i la vida és pulmó. La corrosió de l’ésser humà amplia el seu territori més enllà de la ment. Les accions poc raonades i contraproduents ens consumeixen i ens apaguen. I a mida que avança la velocitat de l’individu, s’atura la del món entès com a món. La terra ens crida i s’espanta i vol córrer com mai. La Gaia vol deixar la pell de Gaia perquè ningú la tracta com cal.
Read More>
Avui us vull explicar dues històries: una és una història de no-racisme que, en realitat, és racista i l’altra és una història de racisme invisible, que no creu ser-ho, però ho és. Ja sé que la paraula “racisme” és molt forta i té unes implicacions molt greus. Que hi ha eufemismes menys agressius com “xenofòbia” o “etnocentrisme”? Sí. Però faig servir expressament aquesta paraula, em sembla prou greu la situació com per recuperar-la.
Read More>
Nascut a Badalona (24 maig 1862 – 17 febrer 1912). Va viure al carrer de Guifré, 96. Va a l’escola municipal del mestre badaloní Francesc Feliu i Vegués. Estudia a l’Escola Normal de Magisteri i comença a fer de mestre a Badalona el 1884. El 1886 guanya la plaça de director d’una Escola de la vila de Sant Martí de Provençals, prop de Barcelona. El 1888 participa com a delegat de l’Associació de Mestres en el Congrés Pedagògic de Barcelona. Funda i dirigeix la revista “El Magisterio Catalán”, i té publicacions sobre història i geografia de Catalunya, entre altres temes.
D’ofici, mestre; d’afecció, versaire. L’Antoni és un d’aquells “gaiters” i “trobadors” romàntics de la Renaixença. Als dinou anys és premiat al certamen literari d’”El Eco de Badalona”, al costat d’un jove Joan Maragall. I el 1883 hi guanya la Flor Natural i el premi de l’Ajuntament amb una Oda a Badalona.
L’any 1898 és premiat amb la Flor Natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Barcelona. És mantenidor l’any 1903, quan Verdaguer, pòstumament, guanya l’Englantina. I el 1904, quan Joan Maragall obté la Flor Natural i és nomenat Mestre en Gai Saber.
Publica poesia, però també teatre: l’actor badaloní Enric Borràs li estrena Gent de platja al Romea. I escriu a “Lo Gay Saber”, “La Veu de Montserrat”, “Catalunya Artística”, “La Renaixença”, “La Il•lustració Catalana”… a més de col•laborar a les revistes badalonines “El Eco de Badalona”, “Gent Nova” i “L’Esparver”. El llibre que li ha donat més popularitat és, sens dubte, El trobador català (primera edició del 1892, i en porta més de vint), de versos i proses costumistes i patriòtiques.
Té un carrer a Badalona, al barri del Gorg, i un altre a Barcelona, tocant al Turó Park. Se li va dedicar una escola al barri de Sant Roc, on actualment hi ha l’escola d’idiomes. I té un monument als pisos de Can Mercader, erigit per iniciativa ciutadana.
Jo avui, en els 159 anys del seu naixement i el Centenari de la seva mort, em quedaria amb una frase seva del pròleg de Lo trobador català, massa actual encara i ja fa 120 anys!: “Res més ridícul i censurable que una persona nascuda en una regió que té idioma propi no hi sàpiga llegir ni escriure, tota vegada que en ell pensa, sent i expressa les seves idees”. L’Antoni Bori i Fontestà es declara en favor d’una ensenyança plenament catalana, això que avui anomenem immersió lingüística. N’aprenem la lliçó.
Read More>
