Badalona torna a viure unes noves Festes de Maig. Com cada any, quan la primavera esclata, la ciutat també ho fa sortint al carrer. La festa de Badalona se celebra al voltant del 11 de maig, dia de Sant Anastasi, copatró de la ciutat. La devoció del Sant es remunta al segle XVII, amb la creació de la Confraria de Sant Anastasi i la institució del dia del Sant com a jornada festiva local. Si parlem de les Festes de Maig estrictament, ens hem de remuntar a l’any 1979, amb la instauració dels ajuntaments democrà tics. Les festes badalonines han guanyat popularitat entre la població.
Arxius de 'Festes de Maig 08'
C. Carvajal - Abr - 29th
C. Tornero - Abr - 29th
Mireia Belmonte Ă©s segurament la pregonera mĂ©s jove que ha tingut mai les Festes de Maig, però, sens dubte ha fet prou mèrits per ser-ho. Curiosament tambĂ© deu ser la primera esportista dona de Badalona a qui encarreguen un pregĂł. De fet, Ă©s un luxe tenir-la a la ciutat perquè d’aquĂ poc marxarĂ per competir als Jocs OlĂmpics de PequĂn.
C. Carvajal - Abr - 29th
L’any 1999, l’à rea de Cultura de l’Ajuntament de Badalona va tenir la idea d’afegir a les Festes de Maig una petita peça de roba, en concret un mocador. Amb els anys, i gairebĂ© sense voler, s’ha convertit en un dels principals signes d’identitat de les festes badalonines. Una de les caracterĂstiques Ă©s el color, a diferència d’altres poblacions, a la nostra ciutat el color va canviant cada any. El mĂ©s curiĂłs del cas Ă©s que molts badalonins els col•leccionant i tambĂ© hi ha ciutadans que durant els dies de festes els pengen als balcons i terrasses. Durant aquests 9 anys, enguany serĂ el desè mocador, els colors han estat; vermell, micaco, lila, taronja, verd o blau.
C. Tornero - Abr - 29th
Em pregunteu què representa el dimoni per als badalonins i badalonines. Una andròmina de cartrĂł pedra que es crema la Nit de Sant Anastasi, amb la Rambla plena a vessar de gent i el cel a vessar d’espurnes de foc. Ooooooh! Ooooooh!
Què mĂ©s? Qui era aquest dimoni? D’on ve? És una tradiciĂł ancestral o un personatge inventat? En realitat Ă©s un mite sense mitologia que el sustenti, que l’expliqui. El cremem i no sabem per què. Com apaguem les espelmes d’un pastĂs d’aniversari com si festegĂ©ssim mĂ©s apagar uns anys pretèrits que no pas encendre una nova candela, un any nou a viure intensament.
Aquesta cremada del dimoni Ă©s una festa apoteòsica, turĂstica, però banal. No sabem donar raĂł de la identitat que ens aporta. Tant se val?
C. Tornero - Abr - 29th
La cremada del dimoni és la culminació, l’apoteosi final de les Festes de Maig, però, a més, té un sentit simbòlic que, amb més o menys força, s’ha mantingut fins als nostres dies. La tradició la recupera l’historiador Josep Maria Cuyàs i Tolosa que, en el llibre “Calaix de Sastre” del Baró de Maldà , troba una referència a una mena de “figurón” que a finals del segle XVIII els pescadors cremaven a la platja de Badalona. Amb aquesta excusa, la Confraria de Sant Anastasi, induïts per Cuyàs i Tolosa, revitalitzen la cultura badalonina encarregant la construcció del primer dimoni que va cremar al carrer del Temple l’any 1940.