En motiu del desè aniversari de la mort de la poeta i escriptora Carme Guasch, Columna Edicions ha reeditat Trena de Cendra, una novel•la que gira al voltant de la mort del marit de l’autora. Amor i Mort s’entrellacen al llarg de les 220 pàgines, un llibre commovedor que aconsegueix endinsar al lector en el sofriment, el record i l’amor de Carme Guasch.
Per sobre de tot, Trena de Cendra és una novel•la sobre l’amor, un amor que es fa fort i gran en el moment de la pèrdua, quan l’autora se n’adona que mai més podrà tocar el seu marit. El dol de l’esposa, que no s’alleuja ni amb la companyia dels fills, familiars i amics. El dol de la soledat, la incomprensió, el dol del no-sentit.

“Em desperta poc a poc, com la fulla d’un ganivet que entra lentament en el meu cervell, un pensament turmentador: ets mort. Abans d’entendre-ho, abans i tot de sentir el mal que em fa, jo ja ho sabia: tinc entre els braços el teu coixí on, bo i adormida, dec haver estat buscant-te endebades. Ets mort. Ets mort. Ets mort. És una frase que podria repetir-me fins a la fatiga tossudament, sense que pogués fer-la meva, assimilar-la, arrenglerar-la amb el conjunt dels altres pensaments.”

Carme Guasch, dona jove i amb tres fills, troba en la reconstrucció del passat una via per sobreviure al dolor que provoca l’absència de la parella. El lector, a través de les anades i tornades del passat feliç al present dolorós, anirà coneixent tota la vida de Guasch: la infància marcada per la Guerra Civil, la presència de Déu, els estudis universitaris i el naixement d’un amor ple d’obstacles que es mantindrà viu per sempre més. La mort, però, es fa present massa aviat.

“Voltada de mort, plena d’amor, sempre Eros i Tànatos junts. ¿Li calia al nostre amor passar pel sedàs de la mort per ésser perfecte?”

La reedició de Trena de Cendra és una bona oportunitat per apropar-se a la poètica i a la literatura de Carme Guasch. Pocs llibres aconsegueixen fer aflorar els sentiments amb la intensitat de Trena de Cendra. El lector llegeix, pateix, s’emociona i, sobretot, creu en aquell amor que venç totes les traves de la vida. És l’amor que perdura per sobre de les forces del mal. És un llibre trist i és aquesta barreja de tristesa i amor el que el fa meravellós, sobretot en el moment en que pares de llegir per eixugar-se una llàgrima. És el poder de la literatura, de la bona literatura.

Compartir!