El regidor d’ICV-EUiA de l’Ajuntament de Badalona, Àlex Mañas, ha viatjat a Bogotà, a Colòmbia, per participar en un fòrum sobre emigració i polítiques de retorn celebrat al Congrés de Diputats d’aquest país. En aquesta trobada hi han participat tres ministres colombians amb qui ha pogut compartir l’experiència d’un país que pateix les conseqüències de l’emigració, ja que els actius socials marxen a Europa.
De què s’ha parlat a Colòmbia?
Com a badaloní ha estat interessant perquè normalment parlem d’immigració des d’una perspectiva de país que en rep. A Colòmbia, en canvi, els preocupa que se’ls marxen els actius socials i això comporta un problema econòmic. El que és clar és que hem de començar a tractar la immigració des dels països d’origen. S’han de fer plans de retorn, i no parlo de les polítiques vergonyoses d’expulsió de la Unió Europea, sinó que ens hem de preguntar com podem assegurar que el senyor/a immigrant que es queda sense feina a Badalona pugui tenir la seguretat que se li pot capitalitzar en el seu país d’origen la seva prestació d’Atur i el que hagi cotitzat.
La majoria de persones que deixen Colòmbia són dones?
Sí, una gran part molt important de les persones del Sudamèrica que arriben a Catalunya són dones i això, a les zones rurals d’origen, pot provocar problemes en l’estructura social.
I a Badalona s’ha gestionat bé la immigració?
Jo diria que no s’ha gestionat. Jo he estat en el govern durant 8 anys i no puc dir que s’ha fet bé, entre moltes raons, perquè als socis majoritaris – és a dir al PSC – els ha importat un pito. Els ajuntaments no tenen suficients eines per gestionar-la però a Badalona es podrien tenir més educadors socials, més escoles bressol i això sí que és competència municipal. Nosaltres ho vam recordar en moltíssimes ocasions. En tot cas, no vull donar les culpes a ningú, en tot cas, els 27 regidors de l’Ajuntament hi tenim una responsabilitat.
Com ha vist la situació de Colòmbia?
És una situació aterradora, desconeguda a Espanya. És una dictadura encoberta que té uns nivells de repressió brutals cap a sindicalistes, estudiants i militants d’esquerra. A Espanya, això es silencia pel grup Prisa i Planeta, i, per tant, aquí no ens arriba que a Colòmbia hi ha 30.000 desapareguts, 27 sindicalistes assassinats i milers de persones amenaçades per grups paramilitars. És una guerra i una falsa democràcia i toca apostar per una negociació de pau i per eradicar el paramilitarisme de l’Estat.
