És el cantautor badaloní per antonomàsia que des de fa anys actua cada setmana a diversos locals de música en directe de Barcelona. Durant el mes de Maig farà temporada al Teatreneu. Amb El món es Mou ens fa reflexionar sobre allò que l’estrès del segle XXI ens eclipsa, els sentiments, la quotidianeïtat. Un disc que ens convida a aturar-nos i mirar cap al nostre interior.

Al single Pel seu nom parles dels catalans. Un homenatge o una crítica?
No ho sé… és un retrat, crec que molt ben aconseguit. No ho havia fet mai, però amb els darrers esdeveniments em va venir de gust parlar-ne. És un desig d’identitat i nacionalitat. El poble català és el que m’importa.

Les lletres i la música estan molt ben elaborades. Ha quedat rodó!
En aquest cas a més d’acompanyar-me bé he pogut comptar amb més temps a l’hora d’elaborar-lo i és tota una ajuda.

I també tens col•laboracions interessants
Sí, en Gerard Quintana, Litus, Túnez i Sesé… Estic molt content, en Gerard Quintana ja fa temps que col•laborem però amb Túnez i Sesé no… ha estat fantàstic.

El món és mou.
És el problema, una bona part de l’espècie humana es mou i ja està, i la gent… no veig que li busqui un sentit a l’existència, anar tirant i no aturar-se per mirar l’entorn..

Tu t’has aturat i observes
Crec que és l’obligació de tota persona que fa art.

En aquest disc ets menys introspectiu.
Sí, però sempre parlo de vivències personals. Em costaria molt parlar de desamor si estic enamorat o al revés. Sóc molt sincer, ho faig perquè ho sento.

Musicalment, el disc és força eclèctic
La meva música és del que he begut i jo sempre he escoltat molt de pop. Cada lletra implica un estil, no ho faig expressament, em surt així. M’agrada Paolo Conte, i també es noten els aires mediterranis, i el tango…

Compartir!