Aquest passat dilluns es van celebrar els 80 anys del Club Natació Badalona, conegut familiarment com “el club”. Potser molts badalonins no ho saben, però aquesta entitat esportiva és la segona més important de la ciutat després de la Penya. Actualment compta amb uns 2000 socis, 500 esportistes amb llicència i una prestatgeria plena de trofeus que, en els darrers anys, s’està quedant petita.
Una de les entitats més antigues de la ciutat
Una colla d’amics que es reunien a la perruqueria Can Minobis, al carrer Sant Isidre, funden el Club Natació Badalona l’any 1929. Així ho recull la tradició oral perquè els primers estatuts del club daten del 28 de maig de 1930. L’empresari tèxtil, Joan Vilà i Güell, va ser el primer president del que aleshores era una caseta de banys. Va ser a mitjans dels anys 30 que l’entitat abandona el local de l’actual Platja dels Pescadors per marxar al situat al costat de l’actual piscina municipal descoberta. Durant els anys quaranta entren en escena els germans Lluís i Emili Mongé, responsables de les formes actuals del patí de vela, convertint-se en els pares d’aquesta embarcació que té flotes a les costes d’Espanya, Bèlgica, Holanda, Alemanya i França. L’entitat va sobreviure al franquisme tot i prohibicions com la de portar banyadors tipus eslips. Durant els anys seixanta és una etapa de canvis al club amb la presidència de l’alcalde Santiago March, qui dóna l’empenta definitiva a la construcció del nou edifici que s’inaugura el 1966. Durant els anys 80 i 90 el club canvia diverses vegades de president fins que l’any 1995 arriba Miquel Estruch, que enceta l’etapa de major dinamisme amb tècniques de gestió modernes, la regularització de tota la plantilla i amb el foment de l’activitat social del club. Estruch, encara president, reconeix que en els darrers anys el club “ha guanyat en implicació a la ciutat participant en diferents fòrums socials i culturals.”
Una prestatgeria plena de trofeus i una escola d’esportistes d’elit
“Mai havíem tingut tants títols com en els darrers deu anys” assegura Miquel Estruch. I no s’equivoca. Campions de Catalunya i d’Espanya i subcampions d’Europa en patí de vela, campions de lliga catalana i subcampions d’Espanya en categoria sènior pel que fa al rem, campions de Catalunya en triatló i duatló… el llistat seria interminable. Noms propis com el nedador Gerard Rodríguez, el campió d’Espanya en 1.500 metres lliures Jordi Bosch, el campió català Jordi Garcia o la plumarquista mundial dels 400 metres estils, Mireia Belmonte, han donat les seves primeres passes al Club Natació Badalona. Esportistes amateurs que han acabat competint amb autèntics professionals.
El repte de futur: una piscina pròpia
Des de fa anys, el Club Natació Badalona busca la manera de tenir una piscina pròpia. Des de l’entitat es va intentar gestionar la piscina del Centre, la de Sistrells o la de Llefià però les negociacions amb l’administració no van prosperar. En aquest sentit, Estruch recorda que “Badalona és la ciutat de més de 50.000 habitants que té un dèficit de piscines més gran. I això és inconcebible”. La ciutat no té una piscina de 50 metres quadrats, fet pel qual, algunes de les promeses del club, com Mireia Belmonte, han hagut de marxar a d’altres poblacions per prosperar en la seva carrera. “La natació és un dels esports més practicats i més recomanats entre la classe mèdica, per això aquest dèficit d’instal•lacions causa moltes frustracions”. Estruch no dubta que, en d’altres condicions, amb unes instal•lacions més adequades per a una població com la de Badalona, la ciutat “podria ser la capital catalana de la natació sincronitzada” aprofitant la quantitat d’escoles de dansa que existeixen a la ciutat i que “podrien tenir una sortida en la natació”.
