Badalona- El 27 de gener de 1939, a les 7 del mati, les tropes franquistes, italianes i marroquines entraven a Badalona. El dia abans, Barcelona havia estat ocupada per l’exèrcit franquista, i durant la nit del 26 al 27, a Badalona, militants de dretes, sobretot requetès, però també falanguistes, dos grups entre els quals hi hagué un cert enfrontament, van prendre possessió dels edificis públics. Aquella nit també van passar pels carrers de Badalona els soldats de l’exèrcit republicà que fugien cap a la costa, i alguns es van quedar a dormir al costat de les barques de pescadors situades davant la Rambla.
Badalona havia patit els bombardejos i la gana i, quan va acabar la guerra civil, les empreses estaven aturades i la majoria de serveis públics de la ciutat no funcionaven. Per aquest motiu aquell 27 de gener de 1939 els ciutadans no van oferir cap mena de resistència, i segons els llibres d’història només es va produí un incident quan una tanqueta va intentar aturar quatre soldats republicans fugitius que, en no respondre, foren atacats amb una bomba de mà, dos d’ells resultaren morts i els altres dos, ferits, foren ingressats a l’Hospital Municipal de Badalona.
Les tropes franquistes van arribar per la carretera nacional
Les tropes nacionals que anaven arribant desfilaven per la carretera general conduint presoners i exhibint material de guerra, i molta gent sortia a contemplar-les i col•locava, a les finestres i balcons, banderes espanyoles, moltes de les quals s’havien fabricat, de forma casolana, amb retalls de senyeres. Molts badalonins celebraven aquell dia el final d’una llarga espera, i altres manifestaven senzillament, l’alegria pel retorn de la pau desprès de tant de temps de sofriment i misèria.
El fi de la guerra, l’inici d’una post-guerra
Per la ciutat de Badalona seria, però, una pau molt dura per una ciutat on dominaven les esquerres, tal i com ho demostra el fet que haguessin controlat l’Ajuntament durant els anys de la República. La pau, seria hostil per a molts badalonins, i mentre alguns optaven per l’exili, altres patirien la repressió franquista, que en alguns casos fins i tot els costaria la vida. Entre el 27 de febrer de 1939 i el 10 d’agost de 1940 foren afusellats 99 badalonins, entre els quals alguns exregidors, un exjutge municipal i molts obrers vinculats al moviment sindicalista. Un cap especial va ser l’afusellament de l’alcalde Frederic Xifré i Masferrer, el dia 15 de febrer de 1940. Aquell 27 de gener de 1939 va significar la imposició dels valors d’un nou règim que va aguantar durant quaranta anys. Precisament el Museu de Badalona, coincidint amb el 70è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, fa memòria d’aquells anys amb una exposició.
Més informació: Pàgines Espai C
Documentació: Llibre Història de Badalona
