És molt difícil que algú viatgi per algun lloc de l’Estat Espanyol i no es trobi algú que, en sentir que ets de Badalona, no entoni allò de “Qué bonito es Badalona / en invierno y en verano / con mantilla y barretina / a la sombra y al solano” que va popularitzar Joan Manel Serrat fa 30 anys. La cançó es trobava dins el disc “1978” que va enregistrar el cantant del Poble Sec entre el 13 i el 26 de febrer d’aquell any. Serrat reflecteix com ningú, i a ritme de pasdoble, com devia ser la vida de la Badalona fruit de la immigració i en un moment de la incipient democràcia de la ciutat. I sobretot fa una descripció perfecte d’alguns dels nostres signes d’identitat, com la platja, la Renfe o la Rambla “arborizá”.
Per fer-nos una idea de quina era la intenció de Serrat a l’hora de fer aquesta cançó, hem recuperat una de les presentacions del tema que va fer en un recital de l’any 1980 a Costa Rica: “Per al meu pare, que és un ser humà molt inflat de l’esquerra, Badalona és un poblet de pescadors. Fa molt temps que no hi va l’home… Avui a Badalona s’ha amuntegat la gent. Van tenir la beneïda sort de caure en el cinturó industrial de Barcelona, i allà els van estrangular. Però, Qué bonito es Badalona!…
El meu pare diu que anava en tren a pescar amb canya. Jo, la última vegada que vaig ser-hi, recordo haver vist els derivats del petroli, evidentment distribuïts i sedimentats al seu nivell. Llaunes, ampolles, plàstics… És una meravella, però, Qué bonito es Badalona!”.
Potser per aquest to irònic de la cançó, als dirigents polítics locals de l’època no els va acabar de convèncer la lletra. De fet, la mateixa Maite Arqué, actual alcaldessa, recordava a la ràdio local que s’havien enfadat molt aleshores perquè no els semblava que donés una imatge gaire positiva de la ciutat. Amb el temps, la van anar fent seva.
La Badalona de l’any 1978
Algú podria pensar que la Badalona a què canta Serrat és una petita ciutat o una vila de pescadors. No sabem si el del Poble Sec parla de Badalona de l’any 1978, però, per si de cas, aclarim que aquell any a la ciutat hi vivien ja 216.041 persones. Això sí, la situació general no era per estar-ne content: els veïns de Llefià es mobilitzaven perquè els havien entregat uns habitatges en males condicions, Sanitat anunciava que la platja de la ciutat no reunia les condicions ni per seure a la sorra i, vés quina cosa, en el ple es barallaven pel PERI (Pla de Reforma Interior) de Dalt la Vila. 30 anys després, no tot ha canviat tant.
Altres versions de “Qué Bonito es Badalona”
La cançó va agafar tanta popularitat que altres cantants la van voler versionar. Un dels més emblemàtics és Manolo Escobar que amb 14 anys va abandonar Almería per viure al barri de La Salut de Badalona. L’any 1897 en va fer una versió en el disc “Suspiros” i amb duet amb el propi Serrat. Julio Madrid ja l’havia cantat abans sota el nom de “Qué bonita es Badalona” en el disc “A esa mujer (la suegra)” amb l’acompanyament de Josep Maria Bardagí, qui també en va fer, anys més tard, una versió instrumental. Als anys 80, la Trinca i Serrat van interpretar-la canviant-li la lletra en un gag que desvariejava fins acabar cantant “Badalona mon amour”. Finalment, en el disc, “Serrat, eres único” La Cabra Mecánica en va fer una altra versió que va sonar a les Festes de Maig de la ciutat no fa gaires anys.
Més informació a : http://www.jmserrat.com/serrat/html/introducciones5.html
Y esa calle
y esa plaza
y ese municipal
y esa esquina
y esa fuente
y esa escuela nacional
y esa estatua
y ese puente
y esa carretera general
y ese perro muerto en la cuneta
y esos albañiles en “samarreta”…
Casi ná.
Qué bonito es Badalona
en invierno y en verano,
con mantilla y barretina,
a la sombra y al solano.
Qué bonito es Badalona
con sus viejos y sus niños,
con sus hembras y sus hombres,
sus apellidos, sus nombres,
su sexo y su domicilio.
Y su carné de identidad.
Y esa playa
y esa arena
y ese pie y ese alquitrán
y esa estación
y esa RENFE
y esa rambla “arborizá”.
Para el Corpus, serpentinas
y bombetas para Navidad
y en verano, playa y merendero
lleno de extranjeras medio en cueros…
Casi ná.
