Aquests dies, repassant algunes de les primeres revistes antigues d’El Tot Badalona, m’han vingut enyorança i records molt personals. La primera imatge que em ve al cap és el dinar dels divendres a casa els meus avis amb uns macarrons boníssims que crec que mai més tornaré a tastar.

El meu avi, que era qui sempre s’encarregava de la compra, portava cada divendres sota el braç El Tot. Era com el ritual de cada setmana. La meva àvia, tot just abans de dinar, repas-sava algunes de les pàgines de la revista i les seves seccions habituals: la cuina, els escrits d’actualitat, la programació de televisió, que en aquella època era de només tres canals, i s’aturava una estona amb les poesies. Ho recordo com si fos ara. A la saleta, asseguda al sofà, amb El Tot.

Quan s’acabava la setmana, el meu avi guardava com la joia més preuada l’edició anterior de la revista i la meva àvia no entenia el per què de col•leccionar aquest setmanari. A l’altra banda del pis, a l’habitació dels mals endreços, s’amuntegaven una pila de Tots.

Surt al carrer un dels primers setmanaris gratuïts de Catalunya

El setmanari tot just arriba als 25 anys i, de fet, encara que jo en tingui pocs més, podria dir que he crescut amb la imatge quotidiana de la revista a casa meva o a la dels meus avis i amics, i també als diversos forns i comerços de la ciutat.
El Tot  va sortir al carrer per primera vegada a principis d’any del 1983 quan la família Subirats Ferrer va arribar a Badalona per editar un setmanari gratuït on sobretot la informació comercial local tingués protagonisme. En aquella època, era tota una experiència pionera editar una revista que no costés ni un duro als lectors. El primer número d’El Tot  tenia 20 pàgines i, com a curiositat, el primer client va ser la benzinera Arenillas del Carrer Sant Bru 17. El blanc i negre van ser els colors de la revista durant la dècada dels vuitanta, menys la portada que era en color. Segur que molts lectors fidels recorden la imatge d’un mag que durant molts anys va ser la “mascota” de la revista. Durant aquests 25 anys hi ha hagut molts canvis al món, per exemple, hem deixat enrere les pessetes per donar la benvinguda als euros, i la revista ha canviat tres vegades la seva portada i una la seva imatge corporativa.

Moltes anècdotes durant aquests 25 anys

Les tecnologies també han avançat durant aquest quart de segle. Durant els primers anys, perquè sortís El Tot al carrer, s’havia de suar tinta moltes vegades. En una ocasió, just abans de sortir un Extra de Nadal, a les 2 de la matinada van trucar de la impremta nerviosos perquè les màquines de retractilar no funcionaven i tot el procés s’havia de fer manualment. Durant hores, tot l’equip del setmanari va treballar de valent fent el procés manualment per composar totes les pàgines. L’endemà, la revista és repartia puntualment a tots els forns badalonins.

El Tot, tot un signe d’identitat de la ciutat

Qui no ha demanat al seu forner habitual alguna vegada si tenen algun exemplar d’El Tot? Durant aquest quart de segle, El Tot Badalona s’ha consolidat com un mitjà de comunicació local de referència. L’any 2006, el canvi de seu de les mítiques Galeries Victoria fins al Carrer Lleó, l’ampliació de continguts locals amb un equip de periodistes badalonins en diversos àmbits, la creació de noves seccions, la nova pàgina web, l’edició d’un llibre de fotografies antigues de Badalona, i els projectes engegats lligats a la informació local han contribuït durant els darrers anys a posar el nom d’El Tot com un referent a la ciutat.
La ciutat ha canviat durant aquest darrer quart de segle, el setmanari també creiem que ha canviat moltíssim durant aquests anys. Tot i els canvis, els meus avis podrien haver continuat llegint cada setmana els apartats de sempre, amb el seu Tot de sempre. Per molts anys al setmanari! El Tot ja forma part de la història de molts badalonins que cada setmana l’agafen i l’entren a casa seva.

Carles Carvajal,
redactor d’El Tot Badalona

Compartir!