Badalona és una ciutat costanera, situada al punt en què es troben el Pla de Barcelona i la comarca del Maresme. Oberta al mar, (amb quilòmetres de platja de bona qualitat), a tocar del riu Besòs i amb l’esquena protegida per la Serralada de Marina (que arriba als 465 m. d’alçada), Badalona és un exponent de l’atractiu i del clima mediterrani..
La ciutat és també un concentrat d’història i permet al visitant fer un repàs magnífic des del món íber, (s.IV aC) fins a l’actualitat, fent parada, sobretot, a l’impressionant patrimoni de la ciutat romana, Baetulo, ben conservat i perfectament visitable.
El veïnatge amb Barcelona, (a uns 10 km. i a pocs minuts en tren o en metro), l’ha convertit igualment en una interessant base d’operacions per conèixer la capital catalana sense immergir-se en els circuïts turístics habituals, massificats i poc autèntics.
Avui us proposem un circuit turístic que permet, en un matí o en una tarda, conèixer alguns dels principals atractius turístics de la ciutat: la platja, l’empremta romana, el nucli històric i el comerç.
La Badalona essencial:
Punt de partida: Estació de Renfe, (Línia R1).
Rambla, Parc Arnús-Can Solei, Museu, Dalt de la Vila, Plaça de la Vila, Carrer de Mar, Passeig Marítim i Pont del Petroli.
Sortint de l’estació entrarem a l’illa de vianants del Centre pel carrer de Sant Joaquim, que ens portarà fins a l’inici de la Rambla, el passeig per excel.lència dels badalonins. Pot semblar una paradoxa que una rambla, -una riera-, transcorri paral.lel al mar, però aquest és el nom que ha rebut popularment des que a meitats del s.XIX es va urbanitzar. El sovintejat pas de trens, -entre la Rambla i la platja-, que els badalonins viuen amb absoluta normalitat, sorprèn sovint als visitants.
A descobrir:
Davant del Cor de Marina, (Rambla 11), aproximadament, quan la Rambla encara era un sorral, va tenir lloc, l’any 1848, – el mateix any que va arribar el ferrocarril-, la darrera execució pública a Badalona. Eren els lladres del pou, els autors d’un segrest llegendari.
El personatge al que se li dedicà una estàtua al bell mig de la Rambla, és Vicenç Roca i Pi, un empresari que es féu ric amb el comerç colonial i que va deixar la seva fortuna als pobres i necessitats de Badalona, a través d’un llegat que avui encara dóna fruits.
En un dels carrers que va a parar a la Rambla, -carrer de la Mercè-, hi ha la casa on visqué durant anys un excepcional badaloní d’adopció, el mestre Pompeu Fabra, (Mercè, 34).
L’arquitecte que va dissenyar la Rambla, Francisco de Paula Villar Lozano, -arquitecte municipal-, va ser l’arquitecte que va iniciar la Sagrada Família. La seva mala relació amb els administradors de l’obra va portar a aquests a substituir-lo per Antoni Gaudí.
Continuarem caminant per la Rambla, -que canvia el seu nom pel de carrer Santa Madrona, a partir dels jardinets del Racó d’en Gual -, fins arribar a la cantonada del carrer Joan Peiró. Pujarem per aquest carrer, travessarem la Plaça Casagemas i en arribar a la Plaça Carme Guasch girarem a la dreta fins arribar al carrer Martí Julià. Continuarem pujant i immediatament veurem l’entrada del Parc Arnús, a l’altre banda del carrer Sant Brú.
Entrarem al Parc Arnús pel passeig dels plàtans i de seguida ens adonarem de les dimensions del que eren els jardins i els horts de la finca del banquer Arnús, una de les fortunes més considerades de la Barcelona del s.XIX i principis del XX. Perdre’s una estona passejant pel jardí romàntic és descobrir un món inesperat a tocar de polígons industrials, autopistes i brogit.
A descobrir:
La Torre del Rellotge, construïda el 1833, és una estació meteorològica de primer ordre en el seu temps. Evarist Arnús la va fer portar a Badalona, després que el planejament urbanístic dissenyat per Cerdà a Barcelona, -l’Eixample -, deixés afectada la finca on originalment es trobava.
Una magnífica estada que va fer la Reina Mª Cristina a la finca Arnús, sembla que va facilitar que l‘any 1897 s’atorgués el títol de Ciutat a l’aleshores encara Vila de Badalona.
Ca l’Arnús s’ha consolidat en els darrers anys com un magnífic escenari de concerts i espectacles musicals a l’aire lliure. Sílvia Pérez Cruz, Manel, Els Amics de les Arts o Andrea Motis han trepitjat el seu escenari.
El Parc Arnús està unit al de Can Solei. Buscarem la sortida per aquest Parc i enfilarem el carrer Méndez Núñez. Seguint recte, ens trobarem que el carrer canvia de nom. Un tram es diu Germà Juli, després, més ample, es converteix en la Plaça de l’Assemblea de Catalunya. Allà hi trobarem l’edifici del Museu de Badalona.
Aparentment, l’edifici pot semblar poca cosa, però el secret del Museu es troba en el seu subsòl. Sota l’edifici hi trobarem Roma. La civilització romana va deixar una empremta de primer ordre a Badalona: la ciutat de Baetulo. Passejarem pels seus carrers, coneixerem els seus personatges, viurem els seus oficis, els seus jocs, les Termes,… Deixeu-vos portar pels guies del Museu.
A descobrir:
Amb més de 3.400 m2, el jaciment visitable sota el Museu i la Plaça Font i Cussó és un dels més grans de Catalunya.
La Venus de Badalona és potser la peça més emblemàtica pels badalonins. Un tors femení de marbre descobert l’any 1934. Després de la guerra civil, les autoritats franquistes van espoliar el Museu i la Venus va anar a parar a Barcelona. Finalment, el primer ajuntament democràtic va aconseguir el seu retorn a principis dels anys 80.
El potencial romà que té la nostra ciutat ha eclipsat, potser, alguns dels tresors de la civilització dels íbers. A Badalona el poblat del Turó d’en Boscà és una magnífica mostra de com era i com vivien aquells avantpassats. El Vas de les Naus, – que també és al Museu -, una peça ceràmica trobada en aquell poblat, és el primer testimoni conegut de la navegació a Catalunya.
Sortint del Museu pujarem pel carrer de les Termes Romanes per entrar al barri de Dalt de la Vila, el nucli històric de l’antiga vila, que va créixer a redós de la Parròquia de Santa Maria i de la Torre Vella. Us proposem que us perdeu una estona pels seus carrerons, que busqueu la Plaça de la Constitució, o el carrer de la Costa, o el de les Eres, on afloren les restes del teatre romà. Viviu la Badalona del segle XVIII, la Badalona que començava a perdre la por als pirates i que començava a atrevir-se a baixar cap al sorral, a conquerir el Baix a Mar.
A descobrir:
Al carrer Lladó, hi trobareu la Casa dels Dofins i la Casa de l’Heura, dues mostres de domus romanes aparegudes en el subsòl dels habitatges actuals. Pregunteu al Museu per com visitar-les.
A la Plaça Constitució hi havia l’edifici de l’Ajuntament de Badalona fins a meitats del segle XIX en què es va començar a construir l’actual de la Plaça de la Vila.
El nom de la Torre Vella avui pot no entendre’s si observem la casa senyorial amb un portal renaixentista que s’alça al carrer del Temple, a tocar de l’església de Santa Maria. Però fins que el 1967 la insensibilitat dels ajuntaments franquistes no va enderrocar-la, al costat de l’edifici, escanyant el carrer, s’hi alçava una magnífica torre del segle XV acabada amb els característics merlets.
Per anar acabant el circuit, enfilarem la baixada pel carrer de la Costa, el de Sant Anastasi, la Plaça de la Vila i el carrer de Mar. Entrem de ple en el centre administratiu i comercial de la ciutat. Feu el tafaner als aparadors, perdeu-vos pels carrers de l’illa de vianants que s’estén per tot el centre de la ciutat.
A descobrir:
Alguns establiments del carrer de Mar conserven encara l’aire dels comerços més tradicionals. En aquest sentit mereixen una visita la botiga La Sirena, la drogueria Boter, les farmàcies Surroca o Serentill o la confiteria Almera.
El carrer de Mar amaga alguna joia de l’arquitectura i del disseny. Per exemple al número 54-56, (Sabateria Gubern), obra dels arquitectes Bohigas i Martorell o al número 15, (Casa Prats), de l’arquitecte Amigó.
Al final del carrer de Mar, travessant les vies del tren pel pas soterrat, treureu el cap al Passeig Marítim. Preneu-lo cap a la dreta, sentit Barcelona. Si el seguiu podreu veure, al cap d’uns minuts, la silueta d’una estructura que s’endinsa cap al mar. Acosteu-vos-hi, és un magnífic mirador per acabar la visita: el Pont del Petroli. Així es coneix, popularment, el pantalà construït per donar servei als grans petroliers que venia a abastir els dipòsits de la Campsa, situats on avui s’alcen els blocs de pisos del front marítim. Els darrers anys s’ha convertit en un dels símbols més estimats pels badalonins i, des de fa poc, va de la mà de l’escultura del mono de l’Anís del Mono que descansa assegut en un banc a l’inici del pont.
A descobrir:
Des de la plataforma que hi ha al final del Pont del Petroli, es pot observar tota la Serralada de Marina, a mode de teló de fons de la ciutat. Els seus cims, els seus colls, les seves formes, servien de fites pels pescadors de la ciutat.
Les tres xemeneies de la Fecsa que es poden veure darrera el Port, no són pròpiament en territori badaloní. Es troben just a l’entrada del terme municipal de Sant Adrià, encara que molts badalonins les considerin quasi patrimoni propi.
Fa una desena d’anys el Pont del Petroli va estar a punt de desaparèixer. Una campanya ciutadana impulsada per diversos col.lectius va sensibilitzar les administracions que, finalment, van entendre el potencial simbòlic, turístic i científic de l’estructura. El nom del pastisser Josep Valls ha quedat, potser, com el del factòtum que va salvar el pont.
El Pont del Petroli serveix també com a plataforma científica per a l’estudi de la dinàmica del litoral, les energies alternatives, la meteorologia i el canvi climàtic. Un conveni entre l’Ajuntament de Badalona i la Universitat Politècnica de Catalunya la gestiona.
Jordi Ballesteros
