Aquest diumenge passat les pàgines salmó de La Vanguardia publicaven la notícia ‘1714, el compte enrere’ (firmada per un d’aquells periodistes ‘imprescindibles’, en Luis Benvenuty, capaç com pocs d’aixecar temes a priori menors però de gran valor) sobre la troballa d’un mapa de la Badalona de 1697 on es pot apreciar la presència de l’exèrcit francès (amb uns 20.000 soldats!) a punt per atacar Barcelona. Eren els prolegòmens d’uns anys difícils pel nostre país que culminarien fatalment aquell 11 de setembre de 1714 en què Catalunya va perdre totes les seves llibertats. El gravat, localitzat recentment pel vicepresident d’Òmnium Badalona, Jordi Ballesteros, en un museu francès és una reproducció molt fiable de la nostra ciutat a finals del segle XVII feta segurament des de l’ermita de Sant Climent a la serralada de Marina.

Si no han tingut ocasió de veure la imatge els asseguro que val la pena. S’hi veu una Badalona que només ocupa un turó on avui hi ha Dalt la Vila i s’observa una petita filera de cases que s’estén, buscant el mar, formant un incipient carrer de Sant Anastasi. Quatre cases mal comptades, camps i més camps, i un territori ple d’aiguamolls que arriben fins al Besòs és la imatge d’un poble encara per construir que resistia com podia la presència dels invasors francesos.

Ara, des d’Òmnium, volem aconseguir la reproducció d’aquest gravat no només pel seu valor històric innegable sinó perquè en ell s’hi troben moltes pistes per entendre millor com s’ha forjat Badalona. Més de tres segles després, aquelles extensions de terra que ocupaven les tropes franceses són ara barris de la ciutat. Una Badalona que ha crescut, massa sovint de forma desordenada i amb desigualtats, però que ha anat creant aquest caràcter de gran ciutat amb ànima de poble que encara manté avui en dia. Els camps i aiguamolls s’han anat omplint al llarg dels segles de persones vingudes del rere país durant el XVIII i XIX; d’homes i dones arribats d’Espanya durant el XX; i de nous ciutadans provinents d’arreu del món en aquest inici del segle XXI. Persones d’indrets diversos que van anar poblant la ciutat i van anar construint i polint la seva complexa i rica identitat.

Aquest gravat ens ofereix una privilegiada (i necessària) mirada al passat col·lectiu d’un petit poble de pocs carrers i masies aïllades que sense l’arribada de nova gent de ben segur que no s’hagués pogut convertir en la gran ciutat que és avui en dia. La reivindicació i protecció del nostre patrimoni històric esdevé una tasca imprescindible per donar a conèixer el nostre passat i posar en valor la contribució de tantes persones d’arreu en la construcció local i nacional.

Marcel Mauri, president d’Òmnium Badalona – Barcelonès Nord