Deuria ser a principis del 2010 quan un nombrós grups d’entitats ens vam anar reunint per veure quina era la millor fórmula per portar a Badalona el model exitós de les consultes sobre la independència que entre 2009 i 2011 es van celebrar arreu del país. Després de donar-hi moltes voltes, es va veure imprescindible que la reflexió sobre un assumpte tan cabdal arribés també a Badalona si bé es va considerar que, abans de fer el referèndum, calia estendre el debat per tots els barris de la ciutat. El moviment es va anomenar ‘Badalona reflexiona’ amb la idea de convidar tots els badalonins (fos quin fos el seu origen) a reflexionar sobre el futur col·lectiu com a país.

Dos anys després, és innegable que la independència ocupa un espai central en el debat polític nacional i que el suport cap a aquesta opció ha crescut molt (només cal veure la força amb què aquest divendres a les 20h es presenta al Círcol l’Assemblea Nacional Catalana de Badalona cap a l’Estat propi). Però també ho és que encara queda molta feina a fer, molts debats per celebrar i molts dubtes per resoldre.

És precisament amb l’ànim de plantejar a fons els beneficis i avantatges però també els dubtes o pors que aquest procés cap a l’alliberament nacional pot comportar entre els ciutadans, que des d’Òmnium (seguint el compromís adquirit amb el ‘Badalona reflexiona’) hem plantejat un cicle de diàlegs aquest gener amb un cartell de luxe format per persones que, des de l’heterodòxia dels seus plantejaments, fan aportacions serioses i raonades sobre el futur nacional que defugen el simplisme demagògic, les solucions màgiques o el maniqueisme. L’exdirector del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Josep Ramoneda, i l’exsecretari de Cultura de la Generalitat, Eduard Voltas, obrien el debat fa 15 dies parlant sobre el futur de la cultura i la llengua. Amb una contundència cada cop més habitual, tots dos coincidien a assenyalar que la independència no només és una opció viable sinó que, de cara a preservar la llengua i els trets culturals, s’endevina com l’única opció possible. Però a la vegada advertien que aquest procés no pot ser únicament d’aquells ja convençuts sinó que la construcció d’un estat propi ha d’interpel·lar la majoria de la població. I sobretot ha de respondre a una pregunta clau: la independència, per a fer què?

Aquest dilluns era el torn del catedràtic d’economia de la UPF Guillem López Casasnovas i de la degana d’economia de la UB, Elisenda Paluzie. El repte: dictaminar si una Catalunya independent seria econòmicament viable. Novament, i tot i partir de posicions no del tot compartides, els dos economistes assenyalaven que no hi ha raons tècniques ni acadèmiques que indiquin el contrari. Alhora que coincidien a destacar que un procés d’independència, si bé s’albira complicat, acabaria reportant beneficis econòmics pel país.

Que el debat i la reflexió al voltant del futur de Catalunya interessa ho demostra el seguiment que han tingut les dues xerrades, amb un ple a vessar al local d’Òmnium. Dilluns vinent, 30 de gener, el president Jordi Pujol i l’exsecretari del Govern Miquel Sellarès tancaran el cicle parlant del dret a decidir (en aquest cas, al local de Catalunya Caixa a la plaça de la Vila). Traca final per a un cicle amb noms de prestigi que ha permès posar sobre la taula noves idees en aquest apassionant debat sobre la construcció nacional. L’objectiu: que també els badalonins tinguem arguments de pes per decidir, el dia que siguem cridats en referèndum, quin futur volem pel nostre país.

Marcel Mauri, president d’Òmnium Badalona – Barcelonès Nord