
La Cristina Bernadó, professora del Consorci per la Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià de Besòs, juntament amb dos professors més han escrit la ‘Gramàtica pràctica del català’ (ed Teide), un llibre que es dirigeix a alumnes adults que no tenen el català com a primera llengua. Es tracta d’un manual de 360 pàgines que es complementa amb 400 exercicis. Segons els autors, “amb cada explicació gramatical, hem tingut molt en compte que l’alumne té una primera llengua que no és necessàriament el castellà ni cap llengua romànica, hem pensat més aviat en un alumne que tingui el rus, el xinès o qualsevol altra llengua, per exemple“. Els autors del llibre també han destacat la voluntat del manual per ser “una gramàtica pedagògica”.
Arxius de enero, 2012
La meva feina em permet petites satisfaccions. Satisfaccions com la de la setmana passada a casa la Rosa Regàs. Mig per casualitat, mig inconscient em vaig trobar parlant de Tiana amb l’escriptora. Quan em va preguntar “de quin poble ets?” em vaig oblidar per complert de Can Regàs, del seu avi i dels seus estius a Tiana. Em vaig oblidar que té arrels tianenques i que cada estiu se’l passava pels carrers del poble i a Can Marí… La seva cara va fer un gir quan li vaig dir despreocupada “de Tiana”. Quina sorpresa! Ella i jo, perquè de cop em va venir al cap el seu llibre “Luna Lunera” que recorda els seus estius a Can Regàs. Desembolta com és ella va preguntar sense miraments on vivia jo, els meus pares i els meus avis. Em va explicar que el convit del seu casament el va fer a la Sala Albéniz perquè la pluja li va esguerrar la festa a l’aire lliure. Desembolta com soc jo li vaig explicar que celebrem el centenari del Casal, que l’any 1987 el va comprar l’Ajuntament i que el 1987 van arreglar la sala. Que van mantenir la cara de sobre l’escenari i que hi van fer un terra disseny de l’Alvar. I el seu interès pel poble anava creixent i les meves ganes d’explicar-li coses també. Em va preguntar per Can Barrau: “com està la casa? Era gran i costosa de mantenir”. I li vaig explicar que per dins l’han feta tota nova, dividida en dúplex i petits apartaments, però que de fora era com sempre. Més maca encara. I va somriure. I així vam anar passant l’estona. Em va deixar anar tot un reguitzell de noms d’estiuejants tianencs amb qui ella es feia més. Em va parlar del carrer Mascaró, on els seus avis hi tenien la casa. I jo li vaig fotre un rotllet dels meus sobre el parc, el que s’hi fa per la festa major i l’empenta d’un poble que se les va inventar totes per estar entretinguts i que ara batalla per deixar de ser un poble dormitori. Baixava per l’ascensor i encara em donava records per la gent de Tiana i seguia malparlant del seu avi, amb qui no s’hi va fer gaire pel tarannà conservador de l’home. Si voleu saber què en pensa d’ell, rellegiu el “Luna Lunera”. Jo soc incapaç de repetir amb les seves paraules com el va definir. Però si sabeu com és la Rosa, que no té pels a la llengua, ja us podeu imaginar que gaire floretes no li va tirar…
Agradi o no les noves tecnologies cada cop formen part de la nostra quotidianeïtat i nosaltres ens veiem obligats a adaptar-nos a aquest entorn si no volem quedar enrere. Quan es va començar a parlar dels e-books o llibres digitals, molts van ser els que es van posar les mans al cap, avui moltes d’aquestes persones ja van amb el lector o el tablet.
Saltamartí Llibres a l’estiu ja va apostar per adaptar-se a la nova era digital i oferir als seus clients la possibilitat de comprar e-books a través de la seva pàgina web www.saltamarti.cat on hi trobem més de 7.000 títols.
Sin ánimo de teorizar ni sermonear a nadie me gustaría profundizar, con el permiso de los lectores, en esos aspectos que convierten al ser humano en una persona civilizada y sociable con capacidad para abstraerse y situarse en el pellejo de los demás, en contraposición a todo un género de egoístas, descuidados e insolidarios, ajeno al bien común y representante del más puro incivismo.

Em dic Silvia i des de fa sis mesos estic vivint a Addis Ababa (Flor Nova) capital d’Etiòpia….. amb els seus més de 3 milions d’habitants, no solament és la capital d’Etiòpia, si no també el centre econòmic i financer del país. La ciutat va ser fundada en 1887 per l’Emperador Menilik II després de descobrir una font d’aigües termals. La ciutat es bastant organitzada i segura, hi ha moltes seus de organismes internacionals (Nacions Unides, Unió Africana…). Això implica que hi hagi molts carrers asfaltat, edificis moderns, molts estrangers que hi resideixen…amb la qual cosa hi ha una oferta molt variada de restaurants, bars, alguns cinemes i supermercats on hi ha tot tipus de producte. No es pot dir el mateix de la resta del país que es bàsicament rural.















