Badalona tanca un 2011 marcat per un canvi polític històric a la ciutat. La victòria inapel·lable del Partit Popular en les eleccions municipals del 22 de maig va provocar un relleu a l’Ajuntament després de gairebé tres dècades d’hegemonia socialista. Xavier García Albiol culminava el seu anhel després de vint anys a l’oposició i petonejava la vara d’alcalde com si fos un trofeu. Ho va fer sota els focus mediàtics que el van acompanyar durant la polèmica precampanya i amb un ambient enrarit en una plaça de la Vila on els crits de suport al nou alcalde es barrejaven amb els insults. Semblava que alguna cosa o algú hagués sacsejat les consciències de les ciutadanes i els ciutadans per sortir el carrer i reivindicar allò amb el que creien. La resposta d’aquesta agitació es troba, en gran part, en la crisi econòmica però també és a les xarxes socials. Allà s’han convocat accions de protesta, s’han seguit en viu els plens municipals o fins i tot s’han utilitzat (amb més o menys fortuna) per anunciar actuacions policials. Twitter i Facebook van bullir durant la Diada Nacional més enrarida des de l’arribada de la democràcia i van seguir les assemblees dels indignats acampats als ambulatoris i hospitals per evitar les retallades a la sanitat pública. Les entitats han utilitzat aquestes eines per teixir noves aliançes i firmar manifestos conjunts a Badalona. Allà, molts dels que s’han quedat a l’atur han començat a buscar alternatives laborals i fins i tot, han sorgit moviments per donar suport a la Penya, que malauradament recordarà el 2011 com l’any en què va viure immersa en un concurs de creditors. De tot plegat també se’n ha fet ressò Televisió de Badalona i Ràdio Ciutat, que acaben l’any amb un gran interrogant penjat a l’esquena. La seva desaparició no és cap innocentada i una setantena de treballadors no saben quin és el seu futur immediat mentre esperen una decisió política. La seva funció, per molt que alguns ho intentin, no la substituirà cap xarxa social. I ens mobilitzarem per reivindicar la seva existència?
Arxius de diciembre, 2011
Aquest 2011 ha estat per Badalona un any marcat pel canvi. Un canvi de color polític a la ciutat fruit d’unes eleccions locals molt intenses que ens han tingut als mitjans de comunicació treballant de valent, als lectors i lectores expectatius de saber les conseqüències, i als grups polítics incrèduls d’aquesta nova història que s’ha començat a escriure en aquest any que tanquem. Uns resultats històrics per a la ciutat i una ‘patata calenta’ per als ‘grups mediàtics’, com ens agrada dir als periodistes; una patata difícil de digerir per alguns, això si, però amb esperances per a altres. Canvis que no han passat desapercebuts a Badalona: hem vist locals precintats, incorporació de la policia de barri, reestructuració de regidories ciutadanes: tot fruit d’una nova política ens ha deixat petites pinzellades del que està per venir. Però més enllà d’aquests canvis, per a nosaltres també ha estat el període de l’altaveu social; ens quedem amb això. I és què els ciutadans de Badalona han sortit al carrer, s’han celebrat assemblees arran del moviment 15-M que també va tenir lloc a la nostra ciutat, primer a la plaça de la Vila, després arreu de la ciutat, als diferents barris, els ciutadans han compartit opinions, diria que amb més força que mai a peu de carrer; hem viscut una formació de noves connexions de gent anònima que ha lluitat conjuntament pels seus interessos en el marc d’unes retallades i d’uns moments de crisi, que han ocupat el grans titulars mediàtics a Badalona. Tots els sectors han estat implicats en aquesta lluita: els sanitaris amb les seves convocatòries als hospitals públics de la ciutat per demanar millores per als professionals de la salut, el manteniment dels seus serveis, de fins i tot, horaris d’atenció al públic; el sector educatiu amb cadenes humanes, mobilitzacions per una escola pública de qualitat digna en la qual han participat des dels docents fins a les AMPES i l’alumnat; la creació de noves plataformes socials i l’altaveu de la gent del qual els mitjans de comunicació ens hem fet ressò. Amb aquesta darrera reflexió ens quedem; amb la sensació de que ha estat l’any en què la societat badalonina ha alçat la veu.
Durant els 56 números que hem editat des del Tot, al llarg d’aquest any, hem intentat cada setmana resumir l’actualitat més pròxima de Badalona, Montgat i Tiana. En aquest darrer número de l’any hem resumit a través de 12 imatges els fets més destacats a la nostra comarca. Són les 12 imatges imprescindibles d’aquest any que deixem enrere.
Indignats: Durant aquest any han aparegut amb molta força a tot el país. A Badalona, el moviment no s’ha aturat. Durant setmanes, els indignats van ocupar la Plaça de la Vila.
Si hagués de fer el resum de l’any com el feia fa 16 anys i 15 i 14… arrencaria amb el final d’una etapa, un retorn i un esdeveniment històric. Tot en un. Les eleccions municipals del 22 de maig van portar a Tiana la primera dona alcaldessa, van tornar els socialistes al Govern amb ERC i van fer un cop de carpeta a la iniciativa independent de Gent pel Progrés de Tiana. Emili Muñoz va abandonar el vaixell abans de sortir de port i després dels mals resultats electorals, va dimitir. L’ex alcalde es va apartar de la política local després d’onze anys d’encapçalar un projecte que va il·lusionar el poble. El seu relleu l’agafava en forma de vara d’alcaldessa la socialista Esther Pujol que tornava a oferir-li l’aliança de govern a ERC. Pujol i el seu soci Jordi Gost s’han presentat davant el poble com un matrimoni de conveniència. Gost, conscient que Esquerra a cada bugada per un llençol i que cada cop que pacta amb el PSC perd un regidor i acaba a l’oposició s’ha fet més visible que els seus predecessors i ha sabut pactar les tinences d’alcaldia deixant fora del govern a CIU que s’hi va posar bé però que tampoc va voler cedir un mil·límetre. PSC i ERC agafen les regnes d’un ajuntament endeutat. Es deuen gairebé 7 milions d’€ i s’obre el debat del poliesportiu sense poder-hi fer res ja. Un règim de lloguer de l’era Vallespinós extingit per l’anterior Govern que ha “ajudat” a deixar els tianencs amb una mà al davant i una altra al darrera. Si fes el resum de l’any, obriria l’espai dedicat a la cultura a una finca que és més que una sala de teatre i un pati de moreres. El Casal i la Sala Albéniz guarden un bocí de la història de cada un de nosaltres. 100 anys, un segle després que els socis del Casino decidissin aixecar aquest centre neuràlgic, Tiana encara hi centra bona part de la seva activitat . Què haguéssim fet sense la sala, el pati, els plats de la Carme, les ocurrències d’en Paco, el fred dels assajos, el terra que es mou de la Sala St Jordi, el fum dels pastorets, la vella llar de foc de l’antiga llar d’avis, la música de l’Estiu Jazz, les reunions de les entitats… ? mitja vida… o moltes de senceres. Com aquelles que aquest 2011 s’han apagat. Si fes el resum de l’any com anys enrere feia anar de corcoll tot l’equip de Ràdio Tiana tindria un record molt especial per una generació de tianencs que vull recordar amb dos noms: l’Isidre Sicras i l’Antonieta del peix. Una generació que guardava en la seva memòria el dia a dia de la història local. La història que no està escrita. La Tiana de veritat. Un arxiu insubstituïble que es va perdent i que ara ja és difícil de recuperar per molts resums de l’any que fem.
Gener
Una enquesta publicada pel Tot vaticina que el PP guanyarà les eleccions municipals a Badalona
Els paradistes del Mercat Maignon es traslladen a la nova carpa provisional
Entra en funcionament la nova llotja de pescadors del Port de Badalona
Alerta al Centre per una onada de robatoris a comerços
Malestar dels veïns pel soroll que provoquen les obres a l’estació de Renfe
Febrer
Tanquen el Pont del Petroli, fins l’estiu, per les obres del passeig
8 anys d’inhabilitació per 7 agents de la Guàrdia Urbana i un mosso per apallissar dos joves a l’estació de tren