Un dels articulistes habituals d’aquest mitjà feia referència la setmana passada al silenci de l’església Catòlica després del comunicat on ETA apostava per la via política i abandonava la lluita armada. Faig, a continuació, una petita explicació del perquè d’aquest silenci.
Fins ara l’església catòlica basca ha tingut un paper rellevant en les files del regionalisme del PNB al País Basc. Molts s’atrevirien a dir que fins hi tot, dins de l’Esquerra Abertzale l’església hi ha tingut molt a dir.
El daltabaix polític que per alguns va suposar la irrupció de Bildu en molts municipis i que tot apunta a que podria situar-se com a primera força política al parlament en unes hipotètiques eleccions no gaire llunyanes, també han afectat i molt a l’estructura de l’església catòlica basca, lligada, no oblidem, a el l’integrisme religiós de l’Opus Dei.
La força emergent de l’esquerra independentista, Bildu, basa part de la seva activitat política en la neutralitat religiosa dels seus dirigents i per extensió de les institucions que governa. Bildu ha mostrat la seva credencial de força política laica que molesta i molt a l’església catòlica. D’aquí extrec les meves conclusions per entendre el silenci de la institució catòlica basca davant de l’aposta per la pau d’una de les parts del conflicte basc, ETA en aquest cas.

Amb decisions polítiques com la de l’Alcalde de Donosti, Juan Karlos Izaguirre, que va prendre la decisió que cap dels regidors del govern assistís en representació institucional a cap acte religiós de la “Semana Grande”, i també en d’altres ciutats com a Mondragón, s’està exemplificant el model d’actuació política i responsable que molts dels polítics (d’esquerres) d’arreu haurien de prendre’n nota.

Aquest posicionament ferm a favor de la laïcitat política a les institucions de la majoria de l’Esquerra Abertzale obre un nou paradigma dins de les relacions triangulars ja suades entre l’església, els partits polítics i les institucions públiques al País Basc. Una de les conseqüències directes d’aquest nou escenari és la reorganització de l’església basca, que caldrà analitzar amb profunditat durant els propers mesos i on la Conferència Episcopal Espanyola hi jugarà les seves cartes per recuperar el poder de l’estructura catòlica basca.
L’evolució política al País Basc serà molt interessant, i no només per la fi de la lluita armada, sinó que també per la reorganització social i ètica dels seus ciutadans i ciutadanes.

Jordi Crisol
http://www.jordicrisol.com