Sembla com si a l’altra cara de la crisi s’obrís inesperadament el porticó d’una finestra a la pau i el vent la fes espetegar contra la paret. La declaració d’ETA renunciant definitivament a la lluita armada; la caiguda del dictador libi, concloent la primavera àrab; i l’anunci de la retirada de les tropes americanes de la guerra d’Irak abans de Nadal.

I tanmateix, pel que fa al fi d’ETA, sento una contradicció que em porta a constatar i a dir, en veu prou alta: l’Església resta muda. Calla com un mort, amaga l’Evangeli de Jesús. No diu res de perdó. A tothom, però sobretot als que es diuen cristians de les associacions de familiars i víctimes del terrorisme. Quina altra missió té l’Església si no aquesta? La filla de l’Ernest Lluch, en canvi, sí que ha donat testimoni d’humanitat autèntica, ha parlat com calia, amb dolor i generositat alhora. M’ha portat a la memòria La ciutat del perdó de Joan Maragall: “No ho vulgueu saber, què han fet: mireu-los només a dintre els ulls. Veieu? Sou vosaltres mateixos: un home com vosaltres -amb això n’hi ha prou- capaç de tot el vostre bé i de tot el vostre mal; com vosaltres del seu. A aquest home, jo no dic que se’l deixi anar i se’l torni lliure al seu odi i a les seves malifetes: no, a ell, com a nosaltres, ens convé ser presos d’una manera o altra, i redreçats baldament sigui a cops de mall, i pastats tots plegats de cap i de nou en l’amor de la ciutat nova, encara que sigui amb gran sofriment d’ell i nostre, mentre el sofrim junts”.

Segur que l’església basca hi està implicada a fons, des de sempre. Però, i l’església espanyola? Continua predicant contra els anticonceptius i que a l’Àfrica la bombin! Uns bisbes que encara consideren “presentes” els “caídos por Dios y por España” i estan del seu costat, i encara s’agenollen davant la creu tremenda com una bufetada, del Valle de los Caídos. Com és que no predica l’Evangeli del perdó i de la pau? Com és que encara no ha après a dir bakea ni adiskidedura, que és pau i reconciliació en euskara. No dic pas que hagi d’intervenir en cap negociació política: només dic que predicar l’Evangeli és l’únic que no fa.

A París, darrere Nôtre Dame, hi ha una cripta on es recorden les víctimes de la Segona Guerra Mundial. Una frase ben clara l’encapçala: Pardonne, n’oublie pas. Perdona, no oblidis.