La sala L’Estraperlo, situada al polígon de Can Ribó, és un dels espai de música de referència a tot l’estat on els amants del punk i el rock dur tenen l’oportunitat de veure actuacions dels grups més destacats de l’escena actual. Moltes són les persones que venen els caps de setmana a la nostra ciutat atrets per la programació de la sala. La seva activitat no s’atura i l’Estraperlo combina els concerts amb d’altres trobades musicals d’estils ben diversos, des del reggae fins al hip hop, a més de donar suport a les bandes de música de Badalona. Un espai dedicat a la música que ajuda a la ciutat a tenir una mínima categoria en el mapa cultural català.
Read More>
Cada cop que passo pel carrer de Mar, renoi! Hi ha botigues noves! Aquella amb aquelles rajoles de colorins ja no té ni rajoles ni ven sabates. Pel que sembla posen una botiga de maquillatge! Com aquella que hi ha on hi havia abans el Massimo Dutti i després una mena de restaurant horrorós. Ara es veu que el carrer de Mar passarà de ser el carrer de les òptiques al carrer de les botigues de maquillatge, que a mi no m’hi veuran pas! Què haig de fer jo en una botiga d’aquestes? Es clar que ara els homes es posen cremetes abans d’anar a dormir, Verge Maria! On anirem a parar? El cas és que camines pel carrer de Mar i no coneixes res! Tot són botigues d’aquestes que posen música forta i es clar no trobo res! Si haig de fer un regal a la meva dona, puc anar a una de les quatre botigues que queden allà i que cada cop que hi vaig veig clar que en quatre dies es jubilaran i passaran a ser una botiga de sabates barates.
El cas és que ara, el glamour el trobem al carrer en Cueta. És on hi ha botigues més normals, no tanta franquícia. Tot són franquícies, tu!
Però a Badalona hi ha grans misteris perquè hi ha carrers com el carrer Sant Joaquim que és com un carrer maleït! Podria tenir èxit i els comerços em penso que no van massa bé…
En tot cas, el carrer en Cueta és ara la millor opció per anar a comprar. Sí que és cert que hi ha d’altres carrers comercials, però jo sóc del centru!
Un altre carrer que m’agrada és el carrer Sant Pere, el millor per fer drecera o passar desapercebut, vas pel carrer en Cueta i vas trobant-te a tothom! Si no voleu ser vistos oblideu-vos del carrer en Cueta!
Tot i així, com a jubilat, us recomano que si voleu anar a passejar al vespre us abrigueu i passegeu per la Rambla. Ara és quan més m’agrada, poca gent, el mar a prop, molta fresca, però… fantàstic.
Read More>
“L’anunci de la fi de la lluita armada d’ETA va generar un informatiu especial; tot i que s’estava a l’espera que es fes públic d’un moment a l’altre”
Poses la ràdio, sents una veu i imagines com pot ser aquella persona: rossa, prima, amb ulleres… i cada dia que l’escoltes veus aquella imatge, com quan imagines el protagonista d’un llibre. Llavors un dia veus una fotografia del locutor o locutora i no té res a veure amb el que havies imaginat. Us ha passat mai? La Montse Cuadreny és una de les veus badalonines més escoltades a Catalunya, ja que porta més de 25 anys a les ones. És periodista i treballa a Catalunya Ràdio. Ja no cal que us la imagineu més, aquí us la presentem.
Read More>
Sembla com si a l’altra cara de la crisi s’obrís inesperadament el porticó d’una finestra a la pau i el vent la fes espetegar contra la paret. La declaració d’ETA renunciant definitivament a la lluita armada; la caiguda del dictador libi, concloent la primavera àrab; i l’anunci de la retirada de les tropes americanes de la guerra d’Irak abans de Nadal.
Read More>
Hi ha moltes formes d’entendre la cultura. I moltes formes de fer política cultural. En Jordi Dauder, actor badaloní mort recentment, qui fou reiteradament premiat per la seva trajectòria en el cinema – Premi Goya inclòs – defensava la cultura com a eina de transformació social. Ho hem pogut recordar aquests dies en els actes d’homenatge popular i ciutadà que se l’hi han dedicat. Actes que han volgut destacar la vessant de compromís social de l’actor, recordant la seva tasca veïnal al barri de Sant Crist de Can Cabanyes, i molt especialment la seva contribució a la creació de l’escola Llibertat. Una escola que encara ara és model en alguns aspectes ideològics, com ho és la seva forma de promoure la cohesió social i la igualtat d’oportunitats en l’accés a les activitats culturals i extraescolars entre l’alumnat procedent de diferents realitats socioeconòmiques.
La cultura és una inversió en valors i en oportunitats, una contribució essencial a la formació de les persones i les societats. Invertir en educació i en cultura, i fer polítiques adequades en aquest sentit influeix decisivament en el comportament i les expectatives de generacions senceres. Entenent que cultura no és només l’espectacle o la dinamització que es contracta a cop de talonari, sinó sobretot la que es cou dia a dia en centenars d’espais escampats arreu de la ciutat (colles, cors, ateneus, centres, associacions, clubs, tallers, cercles…) que practiquen cultura participativa i popular des d’una tasca basada majoritàriament en el voluntariat. Al voltant de la cultura participativa es generen xarxes i vincles, compromís social i sentit de pertinença, i s’arriba a la diversitat ciutadana i veïnal. Aquest any hi ha dues entitats que celebren aniversari rodó: l’Orfeó Badaloní (90 anys) i la Colla Gegantera (25 anys). Sense elles i tots els qui n’han format part, la ciutat s’hauria perdut moltes coses. El seu altruisme ha dibuixat part del llegat cultural de la ciutat. Ara l’ajuntament de Badalona vol imposar una política de pagament, promovent el lloguer i cobrant pels espais públics a les entitats que sense ànim de lucre en fan ús. Sense tenir en compte ni la seva funció a favor de la cohesió social, la promoció de la cultura entre les classes populars, o l’impuls de la participació ciutadana (tots ells factors claus per a viure en democràcia i llibertat). Així ho denuncia el manifest de solidaritat amb el Cercle Artístic de Llefià (a qui s’ha deixat al carrer), manifest al que us convido a sumar-vos-hi (http://llefia.org/blog/cercleartistic/). L’espai públic ha d’estar al servei del poble, i l’altruisme cultural i social mereix suport i no pas traves. Celebro la creació d’un àmbit de treball dedicat al Pla d’equipaments dins la Taula de Cultura: cultura participativa i reivindicativa!
Read More>
