Tinc aquest defecte. Quan sento alguna conversa a prop meu que engega amb la coneguda cantarella d’“Aquests de l’Ajuntament…”, paro bé l’orella. No per res, no. Però és que es disposen a parlar de mi, també. No, no és que estigui en nòmina de l’administració local, jo, ni que ocupi cap càrrec de representació, com vaig fer quan era jove. Res d’això. És tan sols que l’Ajuntament, com diu el nom, és un concepte pura i estrictament inclusiu, etimològica i normativament inclusiu. Hi pensem poc, però és així. L’Ajuntament no és l’alcalde, -o l’arcalde, com encara algú l’anomena -, l’Ajuntament no són els regidors. L’Ajuntament, si m’ho permeteu, som tots.
Arxius de septiembre, 2011
Red - sep - 29th
Red - sep - 29th
“Con España hemos topado”, hauria dit el Quixot des de Barcelona, si hagués vuscut avui, tot i ser de la Mancha. Ja hem topat amb el model radial d’Espanya, Madrid melic de la Hispanidad! Totes les carreteres, autopistes, ferrocarrils, l’AVE (Alta Velocidad Española, no ho oblidem!), els aeroports, és a dir, “por tierra, mar y aire” (bé “por mar” no: Madrid és mesetaria), tenen Madrid com a quilòmetre zero.
Els antics deien que tots els camins portaven a Roma, però enlloc no es deia que tots venien de Madrid. ¿Com és possible que un eix de comunicacions no surti de Madrid. Ni el Corredor Mediterrani, projectat d’Algesires als països nòrdics. Comunicant el nord d’Àfrica amb el nord d’Europa, connectant els nostres ports amb els de tota la Mediterrània.
Ja Aníbal va obrir el seu camí cap a Roma resseguint la costa i travessant els nostres Pirineus…amb els seus elefants! Després, la Via Augusta, la primera carretera de la península ibèrica: anava de Cadis a Roma resseguint el corredor mediterrani, per Cartago Nova, Valentia, Tarraco, Barcino, Baetulo, Blanda, Gerunda… Un mapa radial de carreteres? El primer miliar era al forum de Roma. Si pels romans, el Mediterrani era el mare nostrum, per als espanyols, només compta la meseta nostra.
També els àrabs van seguir, de sud a nord, el mateix recorregut. I Carlemany, que havia topat amb Roncesvalles, va fundar la seva Marca Hispànica en el territori que després seria Catalunya, comunicada per la Via Francisca, que encara els badalonins anomenem el “camí dels francesos” (és a dir, dels francs). Madrid? un descampat.
El primer ferrocarril de la península, creat pel mataroní Miquel Biada, anava de Barcelona a Mataró. Catalunya era la fàbrica, Madrid era l’Estat, la burocràcia. Devia somniar amb ser el zero de la península, però un zero a l’esquerra. També la primera autopista, avui AP-17, es va obrir de Barcelona a Mataró. Vam estrenar el primer peatge.
Cartaginesos, romans, francs, àrabs, camí ral, carretera, el primer ferrocarril, la primera autopista. Per anar a Europa o per a tornar-ne sempre s’ha anat per aquí. Per alguna cosa serà! Quan jo anava a escola, ens feien estudiar la geografia amb dos mapes: un que es deia “España Física”, l’altre, “España Política”. Pel que es veu, l’Espanya amb què s’entesten a Madrid és l’”España Política”. Per a ells, tot és política, fins i tot la geografia. Aviat veurem què hi pinta Europa.
Gina de Tera - sep - 29th
Si tenim una formació musical que triomfa arreu del país aquests són La Tresca i la Verdesca que amb el seu darrer treball “4” han portat la música familiar a un terreny molt adult. Un disc de molta qualitat que agrada a grans i petits.
Aquest diumenge a les set de la tarda, La Tresca i la Verdesca oferiran un recital a La Sargantana. L’entrada és lliure (i si algú vol fer un donatiu la banda estarà més que agraïda).
Un concert perfecte per viure grans i petits i acabar la setmana de la millor manera.
La Tresca i la Verdesca. Diumenge 19 hores a la Sargantana. Carrer Sant Sebastià 2
Red - sep - 29th
Cada estiu moren persones ofegades al mar, i no per això clausuren les platges. S’incrementa la senyalització, la vigilància, els avisos i s’espera que aquestes mesures serveixin per educar el públic. En algunes platges fins i tot s’ha plantejat aplicar sancions. Però en cap cas s’han pres mesures per impedir que les persones accedeixin a les platges i gaudeixin de la llibertat de fer-ne ús. Seria una aberració.
Cada any es produeixen desenes d’accidents de trànsit i no per això prohibeixen els cotxes. Tampoc es prohibeixen malgrat la greu contaminació que provoquen. S’han posat més restriccions a la velocitat, més control sobre les infraccions i s’ha augmentat el preu de les multes. S’ha reduït el grau de pol•lució dels carburants, es controla més l’emissió de gasos i es fan crides a l’ús de vehicles alternatius i/o col•lectius. S’espera que entre campanyes i mesures diverses els conductors i les conductores s’eduquin i tinguin un comportament de menys risc i més sostenible. Però en cap cas s’ha plantejat eliminar els vehicles de les carreteres.
I podríem seguir amb mil exemples: no s’eliminen les papereres ni els contenidors malgrat per un mal ús molts d’ells acumulen brutícia al seu voltant i fan molta pudor, no s’eliminen els arbres dels carrers perquè tiren fulles a terra (i no les recullen), no es prohibeixen els autobusos de la ciutat perquè ocupin molt d’espai, facin soroll i contaminin…
El mobiliari i els serveis públics són imprescindibles per al benestar de la població. Eliminar els bancs de seure en una ciutat mediterrània com la nostra, on, a més, el 30% de la població és o menor de 15 anys o major de 65, és un perjudici general contra el benestar ciutadà que no té cap justificació. Eliminar fonts d’aigua potable tampoc. Si algú fa mal ús d’aquests elements cal instar-lo a que deixi de fer-ho. Amb mesures educatives i de control. Cal recordar que estem parlant de l’espai públic, i el carrer o la plaça que tenim davant de casa no és un espai privat. No estem parlant ni del terreny on molts s’han fet la segona residència, ni del que envolta la casa del poble o el xalet d’un barri car. Això és una ciutat amb carrers i places de tothom. I els bancs són un element important per al benestar i la convivència. Si se’n fa un mal ús actuem per millorar-ne l’ús. Però eliminar-los no és cap solució. Així que, sisplau, tornin-nos els nostres bancs. Són de tots i ens fan falta.
C. Carvajal - sep - 29th
“Tot estava molt desordenat, sense cap lògica per treballar bé”. Són paraules de Xavier Garcia Albiol per valorar els 100 primers dies de govern del Partit Popular a la ciutat. El passat 11 de juny, Albiol, va ser nomenat alcalde de Badalona. Han passat els 100 dies de gràcia i des del Tot hem volgut fer una valoració amb el mateix alcalde. “En només unes setmanes hem pogut conèixer els detalls de com estava l’Ajuntament, no només econòmicament, i hem creat una nova organització interna”, explica Albiol. “Necessitàvem posar ordre, i crec que ho estem aconseguim”. L’alcalde també ha volgut recordar que durant aquests 100 dies de govern s’ha imposat més disciplina al carrer, especialment en qüestions relacionades amb la seguretat i la convivència. “En només tres mesos i escaig hem creat la policia de barri i també hem inspeccionat molts establiments de la ciutat, alguns dels quals hem precintat per manca de llicència o per temes sanitaris”. “Estem actuant, i crec que els ciutadans ho estan notant, per exemple amb l’eradicació del mercat de la misèria” L’alcalde ha volgut recordar que hi ha temes de ciutat que en només tres mesos s’han pogut resoldre,“nosaltres en aquests 100 dies hem solucionat temes que feia anys que s’arrossegaven”.