Entrevista a Abelardo Martínezm escriptor - tot badalona - eltotdigital.com“L’infern Badaloní no només es troba als barris marginals o a les colònies d’immigrants”
Abelardo Martínez és un poeta originari de Linares (Jaén) i establert a València. Mai no ha visitat la nostra ciutat, però la seva primera novel•la està ambientada a Badalona i ha sigut finalista en el XX Premio Internacional de Novela Luis Berenguer. “En los aledaños del Infierno” és una història amb tints policíacs on l’autor barreja realitat i ficció per parlar d’avarícia, pors i misèries humanes. El seu llibre més emblemàtic, el poemari “En la cumbre del viento”, poc té a veure amb la temàtica d’aquesta novel•la. Parlem amb ell per descobrir com decideix que Badalona sigui l’escenari de la seva prosa.
Per què decideixes ambientar la teva novel•la a Badalona?
La veritat és que no ho sé… Volia que fos una ciutat mediterrània, gran, multicultural i on hagués un bon brou de cultiu per ambientar una trama policial.

Deu ser molt difícil situar l’acció de la novel•la a carrers que mai has vist, com et vas documentar?
Llegint molt sobre Badalona, veient moltes fotografies, mapes, rodalies… Amb Internet, Google Maps, etc. Cap ciutat té secrets per a ningú.
¿“En los aledaños del infierno” és una novel•la policíaca real o fictícia?
La trama principal, la que transcorre a Badalona, és totalment fictícia. En canvi, les dues històries paral•leles, viscudes molt de prop per mi, estan situades en un altre context i versen sobre personatges i fets reals a temps actual, tot i que a la novel•la s’emmarquen als voltants de Badalona.
I quin és, doncs, l’acció que es desenvolupa als nostres barris? Parla’ns d’aquest infern badaloní…
L’infern Badaloní, com en molts altres llocs, no només es troba als barris marginals o a les colònies d’immigrants; està de vegades on menys t’ ho esperes: el poder dels diners, les traïcions, les misèries humanes, la por al poderós. Et diré que la novel•la tracta, principalment, de les misèries dels estrats més poderosos de la població. Després d’un estrany succés esdevingut a Badalona, s’engega una complexa investigació policial…

Un dels personatges del llibre és l’intendent general dels Mossos d’Esquadra de Badalona, Carles Anfruns. Com es va prendre això de ser protagonista d’una novel•la sense saber-ho?
Efectivament, quan es va assabentar, el vaig cridar trucar i es va sorprendre molt. Des del primer moment, va mostrar el seu interès per acceptar la meva invitació per acompanyar-nos en la presentació del llibre a València. Ens va deixar a tots bocabadats pel seu gran sentit de l’humor i sarcasme. Per mi, va ser molt important tenir un dels personatges principals de la novel•la assegut al meu costat. Crec que la tasca que realitza en el personatge és modèlica. En persona no ens va defraudar a ningú, tot el contrari, encara em comenten la seva intervenció.

Deies en una entrevista que no t’agrada presentar un llibre sense haver acabat un altre abans. Amb quina propera publicació ens sorprendràs ara que ja has donat a conèixer “En los aledaños del infierno”?
Això és un consell que em va donar un amic espcriptor: quan presentis un llibre, tingues sempre preparat el següent… així desmoralitzes a la competència! (riu) Bromes apart, és la forma de no sentir-te buit, de saber que facis el que facis, hi ha un proper llibre acabat. Serà el meu quart llibre. En aquest cas, un altre poemari titulat “Palabras en libertad condicional”.

I ara, no tens ganes de visitar Badalona de veritat?
Doncs sí, m’encantaria. Tant de bo alguna llibreria, l’Ajuntament o algú volgués que es presentés el llibre a Badalona! Fins i tot anar a signar-ho a la Fira del Llibre!
Per acabar, et poso en un compromís. La pregunta amb la qual optes a Matrícula d’Honor. Sé que t’has documentat molt per parlar de Badalona, però… t’has familiaritzat ja amb termes típicament badalonins com “micaco”, “tornemi” o “badiu”?
El micaco és el que en castellà diem “níspero”. Ho vaig investigar en adonar-me de la gran quantitat d’establiments comercials que es deien així. Reconec que “tornemi” i “badiu” no tinc ni idea, però et prometo que ho sabré un cop acabi l’entrevista!