Aquest 2010 ha estat un any especial per a la ciutat, Badalona ha estat la Capital de la Cultura Catalana i la cultura ha estat més present en el nostre calendari… o ho hauria d’haver estat més? O ha fallat molt la promoció? O tot ha estat fantàstic i meravellós?

A punt d’entrar al 2011 val la pena pensar en tot el que ens ha deixat aquest nomenament. Decideixo anar fins al Museu de Badalona i visitar tot l’espai arqueològic, Badalona no seria res sense Baetulo i potser la Venus m’il•lumina. Abans d’entrar em trobo amb una badalonina, la conec però mai he sabut el seu nom, i sempre acabem parlant de la cultura a Badalona. Aprofito per preguntar-li què li ha semblat el 2010. “A part d’afegir el logotip de Badalona 2010 CCC a esdeveniments, festes populars, etc que ja estan consolidats hi ha hagut poques aportacions noves o específiques durant l’any. Les poques que hi ha hagut, han estat concentrades en aquests últims tres mesos i la major part, en el centre de la ciutat. Lamento que a hores d’ara encara hi ha molts badalonins que, o bé no s’han assabentant de què és o bé no l’han pogut viure d’a prop. Li poso un 5 sobre 10”.

Entro al Museu i quedo meravellada, per fi tenim un Museu com cal a la ciutat. Una musealització simple, directe i que ens transporta dos mil anys enrere. Surto contenta i satisfeta, hi tornaré sovint. Baixo cap a mar i quan arribo a la plaça de la vila i recordo el Picarol. Truco a en Maxi Viale, realitzador de cinema, per saber què n’opina ell: “He vist, més o menys, el mateix que altres anys.  Crec que s’ha perdut una oportunitat de reactivar l’activitat cultural a la ciutat, que està molt estancada. És molt fàcil criticar des de fora, estaria bé que hi hagués un fòrum entre els ciutadans i els polítics de manera que uns i altres puguin dir la seva. Era una excel•lent oportunitat per promocionar la cultura entre els que no hi participen mai. Badalona té el seu grup de gent activa i és d’agrair, però no era per a ells aquesta nominació, sinó per convidar a que tota la resta hi participés.”
De sobte veig l’Albert Navarro, un dissenyador que viu i fa cultura, em comenta que “Ha donat prous fruits en uns temps d’ajustos pressupostaris, però potser tot aquest esforç no ha transcendit gaire. Tot i així ha permès que moltes entitats i disciplines artístiques hagin tingut el seu espai en aquesta programació especial, enriquint l’oferta cultural de la ciutat. L’èxit de tot aquest exercici gimnàstic de diàleg i de treball conjunt entre actors, gestors i dinamitzadors culturals és el pòsit que més valoro. Paral•lelament a la capitalitat, ha estat un any on destaca la millora dels espais escènics, una major projecció de l’atractiu patrimonial romà de Baetulo, i un bon intent en el camí d’erigir una única agenda cultural. El dimoni que va cremar a les Festes de maig ja ens va retratar com a ciutat diversa i molt creativa, un més dels nostres forts.”

La visió positiva de l’Albert em condueix fins a un home de lletres, l’escriptor Jordi Font Agustí Valoro com a especialment positives les aportacions que han fet ciutadans, grups i entitats i com aquestes han estat recollides pels organitzadors. Seria el cas, per exemple, de la bona feina que ha fet l’Espai Betúlia amb les propostes que li van arribar. Seria bo que es fes una auditoria independent que ens permetés tenir un balanç des de tots els punts de vista (econòmic, d’impacte, de satisfacció dels ciutadans, etc).” Sí que és cert que des de fora és més fàcil criticar que no pas des de dins. Al carrer d’en Cueta em trobo l’il•lustrador Miquel Rof “Tenint en compte les difícils condicions econòmiques que ens ha ofert aquest any, considero que l’Ajuntament ha fet un gran esforç. En els actes que jo he anat, la participació del públic ha estat elevada. Sempre és un revulsiu, una excusa per motivar el món de la cultura. Penso que en temps de crisi, la cultura és un bon refugi.”

Recordo un dels actes més vistosos, un dels que perdurarà a diversos murs de la ciuta, Identitat(s) i truco al seu responsable l’Arcadi Poch. “Entenent el concepte de capitalitat com a un conjunt d’accions que s’inicien i acaben en un període de temps tancat i tenint en compte que això no implica inversions d’escala que afavoreixin les necessitats reals de la ciutat envers la cultura (equipaments, difusió…) fa que tot plegat quedi com a una estratègia més de city branding efímera amb més o menys èxit o encert. Amb això no vull dir que estigui en contra de la capitalitat sinó que el que es pugui esperar d’ella no és més que un programa especial i puntual d’activitats culturals Potser la pregunta adequada seria: Quina valoració farem d’aquesta capitalitat al 2020?”

I els més joves? Com ho han vist? Entro al FB i parlo amb la Lola Martínez Sala de l’Orquestra de Flautes Barroques de Badalona “El “jo ja t’ho havia dit” és el que m’ha passat a mi, em vaig fer unes expectatives massa grans. La difusió i la participació en la cultura a Badalona fa ja molts anys, masses, que ha entrat en un dinamisme estrany. Amb la proclamació de Badalona com a Capital de la Cultura Catalana des de l’Ajuntament hem tingut la “l’excusa” perfecte per donar a la Ciutat l’empenta que necessitava. Aquesta empenta la valoro molt positivament, realment hem tingut cultura, i fins i tot vam tenir una participació ciutadana acceptable en la gestació d’aquesta Capitalitat. No obstant, quantes vegades hem tingut la repercussió mediàtica nacional que ens mereixíem”

I al final penso com la pintora Lluïsa Pla que tot plegat ha estat com “una bona simfonia amb músics molt ben preparats, però el volum estava baix i no ha arribat a tothom”.