Aquest 2010, la pugna entre el PP i el govern local ha aconseguit que fins i tot ens oblidem puntualment de la crisi econòmica. Tot i així, no creiem que l’alcalde es congratuli per aquesta situació ni que li agraeixi al seu rival polític, Xavier García Albiol. I és que enguany s’ha repetit la mateixa estampa que l’any 2007, és a dir, el PP veu que s’acosten unes eleccions locals i decideix potenciar al màxim el seu discurs contra la immigració il•legal però amb un avantatge amb el qual fa 4 anys no hi comptava, i és que la crisi ha agreujat encara més aquesta problemàtica. Ningú pot negar que l’alcalde Jordi Serra no s’hagi esforçat aquest 2010 en inaugurar metros, en edificar places o en posar primeres pedres a passeigs marítims, però ningú pot negar tampoc que el discurs contra la immigració atrau més vots que qualsevol d’aquestes obres que els badalonins porten esperant des de que l’exalcalde Joan Blanch no tenia arrugues. En política, els instints més primaris sovint destronen reis i presidents i, ara per ara, preguntes del tipus “per què aquell immigrant sí i jo no?” circulen a gran velocitat pels barris més poblats de la ciutat. El que fa García Albiol és agafar mentides com aquesta, inocular-les i estendre-les arreu. Per fer-ho, compta sempre amb l’ajuda d’una esquerra que avui en dia encara té por a reconèixer que alguns dels nouvinguts sí generen problemes de convivència. I el més sorprenent és que el PP, no només ha aconseguit marcar l’agenda del govern, sinó que el tripartit de PSC, CiU i ERC no ha sabut trobar la fórmula de contrarestar la imatge mediàtica de García Albiol.

Sens dubte, el més preocupat per aquesta situació és el PSC, que comença a pensar que enviar ‘la Maite’ a Madrid potser no va ser suficient sacrifici. Aquests últims dies de l’any, però, els socialistes veuen una llum al final del túnel amb el festeig que estan fent a la Generalitat CiU i PSC. Una llum, però, que segons els resultats, pot sortir-li molt car als socialistes. En qualsevol cas encara és aviat per fer càbales, sobretot quan encara falten per veure molts moviments sobre el tauler. Esperem, això sí, que aquesta vegada es penalitzin trampes com les que va fer Uriel Bertran, que va convertir el compromís amb la política i amb una ciutat en paper de vàter dels ‘xinos’. Justament, una ERC que molts ja donen per morta i enterrada ha anunciat que es presentarà a les eleccions locals amb un grup de gent ‘independent’ que es fa dir Accent. Sembla clar que ERC no vol anar més enllà de l’autopista per aconseguir salvar la cadira al consistori. ICV-EUiA es manté a l’espera, mantenint una fingida relació d’amor i odi amb l’alcalde, amb l’única esperança de ser la clau perquè els socialistes no hagin de fer les maletes. CiU, empesa per l’eufòria d’Artur Mas, somnia en ocupar el lloc de l’alcalde mentre tothom es pregunta a quin preu. Possiblement serà el mateix preu que està disposat a pagar Xavier Trias per ocupar el lloc de Jordi Hereu a Barcelona.

Sigui com sigui, malgrat les coses importants que han passat aquest 2010, és impossible fer una anàlisi de l’any destriant-lo del 2011. I això és preocupant. I ho és perquè, mentre la principal preocupació dels badalonins és la crisi econòmica, els polítics només tenen al cap el sobret que ficarem a l’urna el proper 22 de maig. D’acord, i els periodistes també.