Una de les últimes entrades de facebook, que el convergent Ferran Falcó va fer recentment, deia textualment: “uns menors de 12 anys, que anaven a l’escola del Mar, han aprofitat un moment d’esbarjo per “signar” bancs i mobiliari de la Rambla. Els seus tutors no se n’han adonat, o ho han fet quan ja era massa tard. Hem aixecat acta de civisme”.

D’aquesta informació, el que trobo més interessant és l’allau de respostes sorgides i la coincidència en el seu contingut:
-“Molt bé, no hi a dret !!!; -Quin futur ens espera; -¡Eso! que sus padres paguen los arreglos de los bancos; -Ja ho diu la frase: eduqueu als nens i no serà necessari castigar els grans; -Para eso están las ordenanzas de civismo, para que se cumplan y se sancione a las personas incívicas; -Que trist arribar a aquests extrems. Segur que les parets de casa seva ni les toquen els desgraciats. Que pintin casa seva; -Qui ha donat els diners per comprar els rotuladors i no els ha educat (pares), ha de ser responsable i pagar els danys; -Aquests actes incívics els faria pagar amb serveis a la societat; -Jo crec que s’hauria de començar per adreçar als grans. O noooo??????; -Només parleu dels pares, però on estaven els educadors? què miraven? els cuidaven?; -I si els posem a pintar els bancs de nou o netejar les pintades?, potser així se’ls aniran les ganes per una altra vegada; -Al cole ensenyen fins on poden. A casa són massa permisius amb els fills. D´aquí 25 o 30 anys, (si sóc viu en tindré gairebé 70) això ho pagarem els vells d´aquell temps perquè els que ara guixen bancs aleshores manaran i tindran càrrecs de responsabilitat. QUE DÉU ENS AJUDI!!”…

Llegint aquests comentaris se’m fa difícil creure que els nens puguin fer segons quines coses al carrer però, pel que sembla no tots els pares fan la feina que els hi toca. Hi ha molta mandra i molta passivitat, que alguns l’emmascaren amb la falta de temps, i el que és pitjor, s’han perdut les bones referències i els lideratges  en favor dels programes televisius que fan de la morbositat el seu leitmotiv.

Per això, és necessari que, un nano en edat de creixement, sàpiga que el barri s’ha de cuidar, que és de tots, que hem de contribuir al seu manteniment i que  l’Ajuntament no és una caixa màgica de reparar i comprar mobiliari urbà. Que fer un graffiti, una signatura o una pintada qualsevol, embrutant mobiliari municipal i particular, tret dels que es fan amb el permís adient, és una gamberrada que no té res d’innocent, perquè la seva neteja comporta unes pèrdues econòmiques de diners que podrien ser destinats a les necessitats de moltíssima gent.

Ja va sent hora que fem de pares, que deixem de delegar en l’escola i que recuperem els valors més essencials, doncs mentre no expliquem clarament als nostres fills les conseqüències dels seus actes i siguem conscients que la seva educació depèn de la nostra dedicació i dels nostres consells, posar més seguretat al carrer no servirà de res.

Lorenzo Merchán González
www.lorenzomerchangonzalez.blogspot.com