Diumenge passat em va passar una d’aquelles coses que val la pena explicar. Dies abans em van convidar a un concert ben especial, un concert en el badiu d’una casa de baix a mar. La proposta era tan original com genial. No m’ho volia perdre perquè el concert prometia i l’aforament limitat.

Un cop ja has tornat a treballar les tardes de diumenge assoleixen aquella condició de o bé de depressió o bé de carpe diem i aprofitem-ho! La segona opció sempre és més recomanable. A les 18 hores vaig entrar en una casa típica de Badalona, cadires, sofàs, catifes, coixins, flors, beguda, menjar i al fons del badiu un teclat un micròfon i dues cadires.

El concert comptava amb la fantàstica veu de Mariona Castillo, Clara Peya als teclats i Guille Mazzuca al baix, durant més d’una hora, els assistents van gaudir d’un recital de cançons extretes del disc de Castillo “Papallona a la teva mà” i del de Peya “Declaracions”, a més d’alguna versió com ara So payaso d’Extremoduro. Poder assistir a un bon concert en un badiu va més enllà de l’anècdota. Veure com la Georgina Castillo (amb el inestimable suport de diferents persones) obre casa seva i el seu badiu a un nombre determinat de gent per oferir un concert (o d’altres activitats com recitals de poesia que properament farà) és sorprenent sí! I alhora és un gest més de tota aquella gent que davant de la manca d’oferta cultural crea nous espais on podem gaudir de la música, o del que calgui. No hi ha gaires Georgines… de fet potser només n’hi ha una, una de valenta que se suma a d’altres col•lectius com ara La Llàntia, Els Genis o La Sargantana que amplien la pobre oferta cultural de Badalona.

“I per què ho fa?” Es pot preguntar algú… jo no li vaig preguntar perquè al capdavall el més important és que ho fa i que uns de nosaltres hem pogut gaudir-ne i en seguirem gaudint.