Les vacances d’estiu s’aprimen i anem tornant a la vida de cada dia, al calendari de números negres i vermells als caps de setmana. Durant l’agost hem vist com els fulls dels diaris també s’aprimaven, mancats de notícies mediàtiques, que han fet que fenòmens escadussers com el top-manta, entre d’altres, ocupessin la capçalera o els espais centrals dels diaris. També s’han aprimat els matins de TV3, i el cicle de notícies del canal 3-24. I hem vist repetits fins a la sacietat els films de l’Oest americà, les sèries de detectius i de lladres i serenos tan vistes i revistes…

També el TOT comença a reprendre. Esperant que el nou curs serà mogut, electorament, futbolísticament, en reivindicacions laborals, escolars i independentistes. Per part meva, al llindar del nou curs, se m’acut de jugar una mica amb vosaltres observant l’etimologia de certes paraules ben usuals. Comencem amb “vacances”. El llatí té dos mots per expressar aquest “no fer”: vacare (que vol dir “ser buit”, “estar lliure”, “estar vagatiu, ociós”); i follicare (que deriva a folgar, i vol dir esbufegar, i també anar balder o folgat el calçat i altres estris).

De vacare n’ha derivat tenir temps, estar desocupat, ociós. I estar vacant un càrrec. I no treballar, estar inactiu, vagarós, ser un vagarro; i també reposar, i tenir lleure. I s’usa en expressions com “ara no em vaga”, “prou que et vagarà!”. I estar desvagat, i ser un vagabund. I fer vacances. I fer vaga. El folgar no l’usem gaire, tot i que en derivem folgança, que vol dir descansar, estar ociós, divertir-se, alegrar-se.

En canvi, en castellà, els usos i significats d’ambdues paraules són prou diferents. Usen vagar, vagabundo, ser un vago, vagancia, vacaciones. Pero en molts casos tendeixen a servir-se del llatí follicare, holgar. D’estar sense feina en diuen holgazán, i a Burgos tenen el monasterio de las Huelgas Reales, on els reis holgaban, descansaven (holganza, per a ells, seria lleure). I de fer vaga en diuen hacer huelga. I no podem deixar d’apuntar la gràcia andalusa, que, tot pronunciant huelga a la seva manera, en capgiren el significat: de huelga a juerga, de la lluita a la gresca.
Acabem les vacances, doncs, però no sé si les vagues. Esperem, això sí, que la desocupació, l’atur o el paro disminueixi. I que les gresques-juergas no quedin afectades per la crisi. És a dir, que tant de bo la comencem a remuntar. Bona represa!

JOAN SOLER I AMIGÓ