Dijous 1 de juliol Saltamartí Llibres presenta a l’Espai Betúlia “Jaume Passarell: Bohemi, pistolers, anarquistes i altres ninots” de Valentí Soler, un poeta i escriptor que des de fa uns anys combina els versos amb la recuperació de diversos personatges rellevants en la nostra història. El ninotaire badaloní ara és el protagonista i nosaltres tenim l’oportunitat de conèixer-lo a fons.
Molts coneixem la teva faceta com a poeta, però no és la primera vegada que ens descobreixes un personatge.
Tinc una clara tendència a procurar recuperar la figura i l’obra literària de certs personatges a qui, al meu parer, la vida no ha fet justícia a l’hora de reconèixer els seus mèrits. És el cas, per exemple, de Just Cabot, que morí a l’exili deixant dispersa la seva obra per diaris i revistes, però sense cap llibre editat. Fa quinze dies, he publicat el llibre “Tomàs Garcés, periodisme i crítica” (PAMSA, Barcelona, juny2010), un estudi que amplia el coneixement que teníem d’aquest autor, fins ara gairebé només considerat des de la seva obra poètica.
Ara és el torn d’un badaloní, Jaume Passarell.
Si fa gairebé cinc anys ja vaig fer-ho amb un badaloní il•lustre i ciutadà exemplar com fou el poeta Josep Gual, del qual vaig recollir la poesia completa i també un estudi biogràfic, ara hi torno amb la figura de Jaume Passarell, conegut només com a dibuixant i caricaturista, però amb una obra periodística escrita abans de 1939 que és realment notable i que les mateixes circumstàncies que en el cas de Cabot van deixar en l’oblit. També hi he fet un esbós del personatge i la seva vida i la relació amb la bohèmia, l’ambient artístic barceloní, els nuclis anarquistes, el pistolerisme dels anys vint, …
Un llibre que va més enllà de l’obra gràfica.
Presentem una selecció d’articles que tracten temes com els primers temps del Paral•lel, la vida del districte cinquè o barri xino, una sèrie sobre l’anarquisme i el pistolerisme, d’altres sobre la vida quotidiana a o la Catalunya del seu temps, d’altres sobre l’esport i els lleures populars, visions de personatges com Santiago Rusiñol, l’estada d’Isaac Albèniz a Tiana, alguns articles escrits durant la guerra civil, i finalment els quatre darrers articles que va publicar en 1939 i 1940, ja a l’exili a França i amb l’exercit alemany que anava ocupant-la.
Quin paper juga la ciutat en la vida de Passarell?
Pel que fa a Badalona, hi ha un apartat especial en el que Passarell parla de personatges que hi viuen com Pompeu Fabra, Margarida Xirgu i l’estada d’Azaña a casa seva, al carrer de Santa Madrona, l’any 1935, o descriu amb humor un trajecte en el tramvia “43″ que anava de Badalona a Barcelona, fa la caricatura de la Festa Major i de les famílies principals de Badalona, els problemes de les excavacions del Clos de la Torre, la corrupció política, etc.
Ara que Badalona acollirà el Museu del Còmic i la Il•lustració és el moment de reivindicar a Jaume Passarell?
Efectivament, crec que la recuperació de la figura de Jaume Passarell en tant que dibuixant i humorista ha de fer-se d’una manera contundent amb motiu de la creació de Museu del Còmic i la Il•lustració a la nostra ciutat. Cal que hi tingui un lloc destacat i la ciutat de Badalona ha de fer un esforç institucional per tal d’aconseguir que les obres de Jaume Passarell hi llueixin en quantitat i qualitat, tal com ell es mereix.
