EL PRINCIPAL TEATRE ENRIC BORRÀS

“El 22 de març de 1914 Badalona efectuà un homenatge a l’actor Enric Borràs. A les 10 del matí el saló de sessions de l’Ajuntament oferia un magnífic aspecte. Hi havia la corporació municipal, personalitats, gran nombre d’entitats i públic en general. Es lliurà a l’homenatjat un pergamí obra de Llorenç Brunet i es descobrí una pintura original d’Eduard Flo. Es reberen gran nombre d’adhesions. L’alcalde, senyor Casas, digué que havia volgut començar el seu treball honrant un distingit badaloní com en Borràs, que tanta glòria i fama havia donat a la ciutat. L’Enric va llegir un discurs, que acabà amb aquestes paraules: “I ara prou, senyors, que ni jo sé fer discursos ni l’emoció em permetria fer-ne, encara que en sabés. Permeteu-me, doncs, que condensi en un sol crit la gratitud que sento: Glòria a Badalona!”. Acompanyats d’una orquestra, la comitiva es dirigí al carrer del Progrés, entre les rieres de Martí Pujol i de Sant Jeroni (actualment Sant Ignasi de Loiola), al qual es donà el nom d’Enric Borràs.

Els cors van cantar “La maquinista” i el “Glòria a Espanya”. Es va descobrir la làpida que porta el nom de l’actor. Seguidament es celebrà un banquet al saló d’actes del Centre Badaloní amb assistència de 200 comensals. En el brindis es llegiren poesies i es feren parlaments. A la nit va haver-hi una funció de gala al Cinema Nou. Va posar-se en escena per la companyia Terradas-Casas “La tornada d’en Titó”; el 3r. acte d’”Els vells” i el 2n. de “Terra baixa”. Borràs hi prengué part. Acabada la representació, l’escenari s’omplí de llorers i nombroses corones, que foren recollits per en Borràs i en foren lliurats a l’Àngel Guimerà, que assistia a l’acte”.

La crònica és de J. M. Cuyàs Tolosa. L’Enric Borràs fou un dels més grans actors teatrals catalans i espanyols de l’època. Havia nascut i viscut al carrer de Sant Pere, 44. Barcelona li va dedicar un teatre, el Borràs, i Badalona un carrer, encara amb la làpida original de marbre.

Una colla de badalonins reclamen que el Principal rehabilitat dugui el seu nom. Cal donar-los suport. El nom de “Principal” no diu gran cosa, el d’”Enric Borràs” l’elogia i ens elogia com a badalonins. Seria el principal teatre Enric Borràs de Catalunya. Amb més raó si, com diuen, som la capital de la cultura catalana. L’Enric Borràs és una mostra d’aquesta capitalitat cultural en el passat. Reivindiquem-lo.