El pes de la recuperació no pot recaure només en una part. Les administracions han de donar exemple i si per començar s’han d’eliminar Ministeris innecessaris, com el de Vivenda o el d’Igualtat, doncs fem-ho!.
Quant a les pensions, el Pacte de Toledo és el camí, però s’ha de dir que, en aquest tema, tant Zapatero com els que l’avalen com els que emmudeixen, ens falten al respecte.
Dic això després de llegir l’Informe del bufet Larrauri & Martí Advocats, elaborat per contrastar el sistema de pensions dels ministres, senadors, diputats, secretaris, etc, amb la resta de treballadors, del qual en destacaria el següent:
- Els ministres com els secretaris d’Estat tenen la possibilitat de compatibilitzar dues i fins a tres tipus de pensions una vegada que decideixen retirar-se o cessar en el càrrec per al qual han estat nomenats. Els altres ciutadans només poden cobrar una, o en el millor dels casos, dues pensions, si la suma d’ambdues no arriba a la quantia màxima establerta en uns 2.200 euros.
- Mentre tots els contribuents han de tributar pels seus ingressos, un terç del sou dels diputats o senadors no està subjecte a IRPF perquè es considera com indemnització per a despeses del seu càrrec.
- La primera gran diferència entre una pensió pública i una pensió d’un alt càrrec, o millor dit entre un ciutadà i un alt càrrec institucional, és que així com el ciutadà mai podrà percebre dos salaris de l’erari públic, el ministre, el senador, diputat, secretari, etc, podran percebre dos i tres salaris de l’Erari Públic.
- Els ciutadans estem obligats a cotitzar durant 35 anys per a cobrar la totalitat de la base reguladora de la pensió a la que tinguem dret, no obstant això els membres del Govern en tenen prou amb jurar el càrrec i acumular set anys d’exercici per a poder obtenir la pensió màxima de jubilació.
- Els parlamentaris cobren a més una indemnització per cessament equivalent a una mensualitat de l’assignació constitucional per cada any de mandat parlamentari en les Corts Generals i fins a un límit de 24 mensualitats. Aquesta indemnització a més s’abonarà mensualment. La disculpa és la necessitat d’equiparar als parlamentaris espanyols a la mitjana dels països del nostre entorn i que no tenen cobertura per atur quan abandonen el càrrec parlamentari.
- Els ministres quan cessen en el seu càrrec perceben el 80% del seu salari durant els dos anys següents podent compatibilitzar aquest ingrés amb el sou de diputat o senador.
Reflexionant sobre l’Informe i per justícia social, abans de llançar més “globus sonda” per retocar el sistema de pensions dels ciutadans, juguem net! i consensuem una Llei que impliqui un esforç per tothom, i primer pels polítics.
Lorenzo Merchán González
www.lorenzomerchangonzalez.blogspot.com
