Jo et dono suport, tu em recomanes, ell guanya les eleccions, nosaltres callem, vosaltres controleu el negoci i ells, que es queden en l’oposició, però segueixen cobrant, tampoc diuen res.

Amb una conjugació d’interessos com aquesta, participada cada dia per més i més dels anomenats polítics, i silenciada per tants i tants acólits, no és d’estranyar que els nostres parlamentaris, amb els seus líders al capdavant, intentin esbandir la percepció que l’activitat política provoca en la ciutadania ultimament.

Però només amb la percepció no és suficient. S’ha de moure alguna cosa més en el si dels partits perquè, en cas contrari, votar en blanc o, simplement, deixar de votar serà un acte de civisme, potser dels pocs que es faran en massa, si les mesures contra la corrupció no vénen acompanyades de l’autocrítica, de la regeneració i de la renovació necesària, tant d’aptituds com de persones.

De fet, no estaríem parlant dels efectes perniciosos de la professionalització de la política si no dugués aparellada, en moltes ocasions, una insidiosa obcecació vers els privilegis del poder, quan aquest es persegueix no com l’estadi natural per a governar justament, sinó com l’etapa ideal per a obtenir els beneficis personals més inconfesables.

I a pesar que no hi ha res més greu i decebedor que un servidor  púbic imputat per corrupció, part de la classe política continua responent amb el clàssic “i tu més” , evidenciant una preocupant falta d’autocrítica.

Per això crec que, en aquest marc, en el que la desconfiança s’ha instaurat en tots els fronts, la millor manera de compartir amb la ciutadania la responsabilitat en l’elecció dels seus representants polítics i la facultat per exigir comptes sobre el seu treball, acostant així l’activitat política al control del votant, ha de ser l’obertura de les llistes electorals, perquè ha arribat l’hora de recuperar el protagonisme democràtic cedit als partits polítics.

Hem de respondre amb fermesa i valentia per demanar als polítcs que no és quedin en el llindar de la catarsi i exigir-los que acordin, d’una vegada, una llei electoral que ens representi de veritat i que permeti elevar el nivell de confiança i seguretat en els nostres mandataris.

Amb tot, és possible que no es tallin d’arrel els casos de corrupció, però de bon segur, els llestos, oportunistes, aprofitats, corruptes, vividors i mancats d’escrúpols, àvids per lucrar-se a través d’erari públic, ho tindran una mica més complicat, no només per arribar, sinó per mantenir-se impunement en els seus càrrecs.
Lorenzo Merchán González
www.lorenzomerchangonzalez.blogspot.com