Ja podem dir que avui el Carnaval no és el que era. I els que som de després de la guerra ja no el coneixem. Vam passar una Quaresma de quaranta anys de franquisme, en què el Carnaval que hauria hagut de precedir-la estava prohibit. Només es podien disfressar els nens i nenes pel carrer, que la gent els veiés. I el dimecres de cendra se’ls deixava anar a la muntanya a enterrar la sardina amb una canya.

La nostra memòria no va gaire més enllà. Al Museu conserven la filmació d’una rua de Carnaval als anys trenta, feta per en Nyssen, fotògraf badaloní. Hi anaven comparses de treballadors i treballadores de fàbrica. I pareu de comptar.
Quan vam recuperar la democràcia municipal vam intentar recuperar el Carnaval, prenent model del famós Carnaval de Vilanova, però quan la tradició local no era gaire arrelada, l’època dels grans Carnavals ja havia passat.
Avui encara l’Ajuntament organitza un minso Carnaval, seguint aquesta tradició pobra i malalta. Però la Badalona d’ara, amb més de 200.000 habitants, poc té a veure amb la d’abans, que en tenia entre 30 i 40.000, industrial, burgesa, menestrala, missaire i menjacapellans.
Però el Carnaval no el va matar pas Franco. L’antropòleg Julio Caro Baroja, en el seu llibre El Carnaval de 1965, ho va deixar prou clar:
“El Carnaval ha mort. Ha mort i no pas per a ressuscitar com en altre temps ressuscitava anualment. Però no l’ha mort ni l’auge de l’esperit religiós ni l’acció de les esquerres. L’ha mort una concepció de la vida que no és ni pagana ni anticristiana, sinó simplement secularitzada, d’un laicisme burocràtic, que ve d’unes quantes dècades enrere.
“Des del moment en què tot es reglamenta, fins i tot la diversió, seguint criteris polítics i de regidoria, tots els encants i turbulències del Carnaval s’han acabat.
Perquè el nostre Carnaval, es vulgui o no, és un fill del cristianisme. Més ben dit, sense la idea de Quaresma no existiria el Carnaval”.

El benvolgut Josep M. Ainaud de Lasarte també ho deia:

“Com a espectacle, el Carnaval pot subsistir. Però com a estat d’ànim popular té poc futur, com no en té la Quaresma d’altres temps. Si recuperéssim l’austeritat quaresmal, podria existir l’antídot del Carnaval com a revulsiu. Si no, tot l’any serà Carnaval”.

O bé, en plena crisi econòmica, tot l’any podria ser Quaresma.